La formació necessita pràctica

Segons l’últim informe de l’Agència per la Competivitat de l’Empresa de la Generalitat, el sector agroalimentari català està format per 3.922 empreses transformadores alimentàries. D’aquestes, gran part són microempreses d’entre un i nou treballadors. Per a aquestes firmes, és molt gratificant poder rebre estudiants en pràctiques de formació. Suposen per als petits productors un reforç i una ajuda important en els seus negocis.

Per la seua banda, l’alumne compta amb l’oportunitat de disfrutar de la seua primera experiència laboral i aplicar a la pràctica, en una empresa agroalimentària real, tot allò que ha après al cicle formatiu. Des de l’Escola Agrària del Pallars es van adonar de la realitat del sector agroalimentari de muntanya: es necessiten estudis específics que puguin cobrir dos carències molt evidents: donar sortida, continuïtat o impuls a la creació de nous projectes del sector i, també, formar joves qualificats per donar un cop de mà a tots aquests petits negocis que sorgeixen al territori. Tres dels seus alumnes expliquen la importància que han tingut aquestes pràctiques en la seua formació i vocació.

Experiències personals

Ariadna Ramírez és de Piera (Anoia), té 21 anys i estudia el curs d’Eines per a la Transformació Agroalimentària de Muntanya. “Vaig decidir formar-me a l’Escola Agrària del Pallars perquè tot l’ensenyament està orientat als petits productors i a l’artesania alimentària”, explica la jove, que fa les pràctiques a la Formatgeria La Frasera de Vacarisses. “A l’empresa soc una treballadora més i això em permet experimentar tota la teoria que he pogut adquirir amb els meus estudis. Tant pel que es refereix a l’elaboració de formatges com a la gestió d’una empresa agroalimentària de la indústria làctia”, afegeix. Per a l’Ariadna la seua estada a La Frasera ha representat l’oportunitat de comprovar si realment li agrada aquesta professió, “soc molt jove i encara no tinc decidit el meu futur professional, m’agradaria continuar formant-me”, relata, però el que sens dubte té clar és que recomanaria a tots els estudiants fer pràctiques, ja que “és una manera d’aprendre i acabar d’interioritzar els conceptes adquirits a l’escola”, conclou.

Per la seua part, Emanuel Tecchia té 25 anys i és de Lleida. També estudia el curs d’Eines per a la Transformació Agroalimentària de Muntanya i va decidir emprendre aquests estudis per la necessitat de conèixer un sector nou amb millors oportunitats professionals, ja que la seua formació sempre ha estat lligada al món dels esports. A més, el va seduir la idea de viure un temps en una zona rural i poder emancipar- se. El Manu, com el coneixen, ha realitzat les pràctiques a l’empresa Cansaladeries Carner de Lleida, on “he compatibilitzat les tasques de l’obrador amb les d’oficina, passant per tot el procés productiu de l’empresa, des de la recepció de comandes, passant per l’especejament, la transformació, fins a la comercialització”, explica. D’aquesta experiència destaca que li ha permès esbrinar quin és el tipus de tasca que més li agrada, per encarar així el seu futur professional.

Vier Payà, el més veterà dels estudiants, té 37 anys i és natural d’Igualada. Després de passar divuit anys a Barcelona treballant en el món de l’aviació, el va temptar la idea de fugir de la ciutat i formar-se en una de les professions que el motivaven: l’elaboració artesanal de formatge. “Després d’assistir a diferents cursos especialitzats en aquesta matèria, vaig descobrir l’Escola Agrària i vaig veure l’oportunitat de viure al territori que tant estimo, el Pallars, i continuar formant-me”, assegura el Vier, que fa les pràctiques a la formatgeria Casa Mateu de Surp, al Pallars Sobirà.

“Exhaust, però somrient”

“És una empresa familiar en què treballem quatre persones, la qual cosa em permet formar part d’un equip en què tots fem de tot”, declara el Vier, i afegeix que “un cicle formatiu sense pràctiques no té sentit, ja que aquestes t’ajuden a tenir els peus a terra i comprovar si el desig de dedicar-te a una professió no només és un somni, sinó que és la feina que vols fer la resta de la vida. I així, exercint de deixebles d’aquells que s’han obert camí al territori, superant tota classe d’adversitats, sentim que podem ajudar facilitant-los la feina i obtenir a canvi el regal dels seus coneixements i, alhora, unes relacions autèntiques que et fan tornar a casa exhaust, però amb un immens somriure als llavis”, confessa.