Senterada torna a l''escola'

Per què una escola a Senterada? És la pregunta que es va fer Guillermina Subirà, veïna des de fa 16 anys de la localitat del Pallars Jussà, quan un amic li va comentar que el Camí del Lluçà pel qual estaven passejant era el que recorria habitualment per anar al col·legi. Una qüestió que va portar Subirà a iniciar un exhaustiu treball d’obtenir documentació i investigació que ha donat els seus fruits a l’exposició Escoles del municipi de Senterada (1845-1972), que pot visitar-se fins al 31 d’agost a l’ajuntament de la localitat, guiada per ella mateixa.

La mostra recorre la història de l’escola, que s’inicia el 1858 quan, “arran de l’aprovació de la Llei Moyano, que convertia l’ensenyament primari en obligatori per a tots els nens, vaig documentar dos escoles unitàries a Senterada; una de nens dirigida pel mestre Ramon Auger, que va prendre possessió de la seua plaça el mateix any 1858, i una de nenes, de la qual era responsable la mestra Teresa Ademà, que apareix oficialment documentada el 1861”, explica Subirà. “Al principi, l’alcalde de llavors i els regidors, la majoria analfabets, s’oposaven a la creació de l’escola, ja que era l’ajuntament el que havia de pagar les despeses derivades de la instrucció i no disposaven de béns propis ni d’altres fonts d’ingressos, per la qual cosa en moltes ocasions deixaven de pa-gar als mestres, d’aquí aquella frase tan coneguda de passar més gana que un mestre d’escola”, explica la Guillermina, que s’ha documentat a les actes dels plens celebrats a la mateixa casa de l’alcalde, al no tenir l’ajuntament un edifici propi.

Els documents amb aquestes lleis, actes i tot el relacionat amb la Junta d’Instrucció Primària que la Guillermina va trobar a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, juntament amb material escolar, com quaderns, felicitacions, tasques, fitxes, fotos i dibuixos, i les anècdotes que ha anat recollint d’antics alumnes i els seus familiars, conformen aquesta exposició que, segons la seua guia i comissària, “per recórrer-la de forma exhaustiva requereix més d’una hora”. “L’attrezzo és senzill però confereix al conjunt l’atmosferad’una vella escola amb els seus  mobles, alguns de rescatats del magatzem d’una granja on vam recuperar un pupitre, dels dos que hi ha exposats, que va tardar dies a perdre la seua característica pudor”, diu divertida.

Durant el muntatge va rebre l’ajuda dels veïns, com l’Ester, l’administrativa de l’ajuntament, que va dedicar hores del cap de setmana per fotocopiar i copiar la gran quantitat de documents que es mostren, així com l’ajuda d’aquells manetes que han contribuït a la instal· lació i a tots aquells que han aportat material escolar, per la qual cosa Subirà assegura que “aquest petit museu és l’obra de tots els habitants, un veritable ajuntament”.

En el seu inici, l’escola es va ubicar al carrer Raval en condicions bastant precàries que la riuada de l’any 1907 no va fer més que augmentar. No va ser fins al 1935 que es va construir un nou edifici, pagat per la viuda d’Emili Riu i Periquet,

l’empresari que va dur a terme la construcció de la presa de Senterada.

A tall d’anècdota, la Guillermina explica un dels últims contratemps que va patir el centre i que va tenir un final feliç. “L’any 1969 va arribar un mestre nou per a la classe dels nens, però va abandonar el poble poques hores més tard perquè no

va trobar una col·locació digna per a ell i la seua família, per la qual cosa la mestra de les nenes els va concentrar a tots en una sola classe, una circumstància llavors impensable que li va causar més d’un maldecap, però amb l’ajuda de les autoritats locals i de tot el poble va aconseguir convertir-la en una escola mixta”, afirma.

Una història que, segons Guillermina, “val la pena rescatar de l’oblit i tornar-li, encara que sigui per uns quants dies, la vida que en el seu dia traspuava a les aules”, conclou.

VISITA

La mostra podrà visitar-se fins al proper 31 d’agost, d’11.00 a 14.00 hores i de 17.30 a 20.00

EL PERSONATGE

L’última mestra de l’escola, protagonista de la mostra

María Ruiz García és l’última mestra que va tenir l’escola de Senterada. Nascuda a Úbeda (Jaén), va arribar al poble l’any 1967 per ferse càrrec de l’escola de les nenes i des d’aleshores s’ha convertit en una veïna més de la localitat. “Ella té molt a veure amb el muntatge de l’exposició”, comenta la Guillermina, “aportant idees i diferents materials, com per exemple fotos, tasques i també contactant amb antigues companyes que havien exercit també al poble per recollir informació”.

El dia de la inauguració, la Maria no va poder assistir- hi perquè estava visitant la seua família a Andalusia, “però és una de les seues grans protagonistes, ja que l’última part de la mostra està dedicada a ella”, assevera Subirà. “Li vam dedicar unes paraules plenes de carinyo i reconeixement que esperem poder repetir-li en persona quan torni a casa”, afirma emocionada.