The Denim Rips pren el carrer

Passejar pels carrers d’un poble lleidatà o per la seua capital i trobar-se un grup musical en plena actuació és una d’aquelles felices sorpreses que converteixen el recorregut en un moment màgic.

Aquest és un dels atractius de The Denim Rips, un sextet lleidatà nascut a les Borges Blanques l’any 2017, la sonoritat i estètica del qual remeten al més pur estil de les string bands de les dècades dels trenta i els quaranta als Estats Units amb una clara influència dels artistes clàssics del folk d’aquell país, amb elements d’old times, el bluegrass i el country que, al no disposar d’un local fix, converteixen qualsevol racó de la geografia lleidatana en la seua particular sala d’assajos.

Aleix Estradé, Xabier Villafranca, Marc Jordà, Juan Castro, Àlex Llimós i Jaume Lladós són els integrants d’aquesta formació. Apassionats per la música d’arrel nord-americana i per la seua cultura, que segons expliquen “hem mamat des de petits amb els espagueti westerns i les pel·lícules de Hollywood”, van decidir un bon dia unir els seus destins musicals i crear un repertori gairebé íntegrament de temes propis buscant un format còmode, de so orgànic i natural. “Alguns de nosaltres veníem de l’escena punk, en la qual quatre acords, una actitud positiva i una bona història per explicar són també el punt de partida del folk tradicional, en què qualsevol pot agafar un instrument i fer passar una bona estona musical sense la necessitat de grans floritures”, asseguren. Les seues lletres són despreocupades, personals i divertides i parlen de llibertat i de la joie de vivre.

“A partir de la primavera del 2019, després de mil nits de jams de taverna, vam iniciar els primers concerts professionals actuant en diferents punts de la geografia catalana i participant en alguns prestigiosos festivals de música tradicional,

com el DesfolCat de Calaf, l’Old Rooster Music Fest d’Almacelles o la Firra de les Borges Blanques”, expliquen els membres de The Denim Rips.

Així mateix destaquen que “durant la pandèmia hem tocat molt i suposem que és perquè el nostre format quadra amb qualsevol tipus d’esdeveniment, de manera que quan ens hem hagut d’emmotllar a tocar en exteriors, no ha suposat cap

problema i hem pogut acceptar qualsevol proposta”.

A la pregunta de quins són els seus projectes a curt i llarg termini, la resposta és unànime: “Tocar, tocar i tocar!” encara que també estan pensant a gravar nous temes, continuar component, assajant i “disfrutar d’aquest projecte que ens uneix com a músics però, per damunt de tot, com a amics”, conclouen.

INFLUÈNCIES

A part del so d’arrel nord-americana, la seua música també té pinzellades del folk irlandès.

PANDÈMIA

El seu format de carrer ha propiciat que no hagin parat d’actuar durant la pandèmia.

Presentaran el primer EP al Cafè del Teatre

Després del seu primer single You and me again, el passat 25 de febrer va veure la llum el seu primer EP, titulat Non Electric Revolt, que presentaran el proper dia 13 de març al Cafè del Teatre de Lleida, on es podrà gaudir en directe.

El vinil ha estat gravat i produït als estudis Gate24 per Roger Gascón, masteritzat per Ultramarinos Artwork, de la mà de Berri Antza, i la publicació ha comptat amb la col·laboració de Rat Produccions, Mulisec Records, Grans Records i Folc Records.

A l’EP s’inclouen els temes del seu primer single The River i de la cançó Final Dance, de la qual es va fer un videoclip dirigit per Antoni de la Ungla, que pot visionar-se a YouTube.

Amb aquesta cançó la banda té una divertida anècdota ja que, durant l’any passat, van arribar a pensar que estava encantada. Va resultar que en un parell d’ocasions, quan començaven a tocar-la, es van desencadenar unes fortes tempestes però, “per sort, la cosa no va passar d’aquí i hem continuat tocant-la, amb la meteorologia a favor”, subratllen divertits.