Un poble sobre l'escenari

La Sucrera, una fàbrica de sucre de principis del segle XX situada a la carretera de Menàguens que en el seu moment va ser una de les empreses industrials més importants de la província de Lleida, dona nom a un grup teatral degà de les comarques lleidatanes nascut l’any 1989.

Això és trenta-tres anys ininterromputs de bon teatre en què la companyia ha reunit una gran part dels habitants de la localitat de la Noguera i el seu entorn sota un projecte coral en el qual no destaquen els noms propis sinó que, com en l’obra de Lope de Vega, el protagonitza un poble en lluita, no contra una injustícia com és el cas de Fuenteovejuna, sinó a favor de la cultura i la diversió.

El grup representa cada any una nova obra que estrena el dia de Nadal. Els preparatius s’inicien el mes de setembre amb una reunió per escollir el títol que representaran, en funció dels membres del grup que vulguin actuar aquell any i el muntatge que millor s’adapti a les seues possibilitats.

Una vegada triada l’obra, es reparteixen els papers i es fan diverses lectures. D’octubre a desembre ve el temps dels assajos i, finalment, es construeix el decorat perquè el 25 de desembre estigui tot preparat per al debut.

La comèdia és el repertori preferit del Grup Teatral La Sucrera i, en especial el vodevil, amb arguments lleugers i picants, plens d’equívocs, que fan les delícies dels espectadors. Així no és estrany que debutessin amb la hilarant obra de Rafael Anglada, El amor venía en taxi, que van mantenir a la cartellera durant vint-i-cinc anys.

També es van atrevir amb el format musical i van representar Catalans a la romana de Joan Rosquelles, a finals dels anys noranta, i enguany han posat en escena El fantasma de la casa gran, una adaptació feta pels mateixos membres del grup teatral a partir de l’obra d’El fantasma de Canterville d’Oscar Wilde, ambientada a la localitat de Menàrguens.

Al llarg d’aquestes tres dècades el grup ha viscut tota classe de vicissituds, “cap que qualsevol actor amateur no hagi experimentat”,asseguren, com la vegada que se’ls va desmuntar el decorat just abans de l’actuació o els típics oblits i equivocacions amb el text, que les taules dels actors aconsegueixen dissimular, però que provoquen les rialles de la companyia durant la representació.

El que queda clar és que, després de més de trenta anys, la localitat de Menàrguens continua tenint el beneplàcit de Talia, musa de la comèdia, i té corda dramàtica per a estona. Els seus habitants no només gaudeixen com a espectadors, sinó que la gran majoria participen en els muntatges com a actors, figurinistes, perruquers, escenògrafs...

Tots els que en algun moment de les seues vides han passat per La Sucrera senten l’orgull de pertànyer a una petita població capaç d’aconseguir la implicació dels seus habitants en un projecte cultural que té un extens recorregut i una salut envejable.