Obsessió borbònica

Camil Bosch Ignés acaba de complir 70 anys. Nascut a Bellpuig el 1952, va estudiar dret i, després d’obrir un despatx a Barcelona, va acabar treballant en una empresa privada de Mèxic durant molts anys. Ara, ja jubilat i de tornada a casa, s’ha convertit en escriptor. Després del seu debut amb Els ocells d’en Martí, un conte infantil inspirat en els seus nets Martí i Júlia, enquadrat en un projecte solidari per a l’Obra Social de Sant Joan de Déu, ha publicat la seua primera novel·la llarga, Jo, per si de cas, me’n vaig (per a més informació, entreu a www.camilbosch.cat), en què narra les aventures d’un advocat, Quim Pladevall Bonet, que està obsessionat amb la família borbònica espanyola i que ha d’abandonar el país i establir-se a Mèxic per intentar trobar una solució al seu desfici. Escrita en clau d’humor, no amaga la influència d’Eduardo Mendoza, el seu referent, però també de Ferran Torrent, Tom Sharpe o Quim Monzó. El tema del nom del protagonista obeeix al fet, segons explica a Cercle, que Quim és un nom comú a la família; Pladevall, inspirat en la fixació de la ll final que tenen els castellanoparlants i els mexicans, Bonet, per ser el cognom matern. La novel·la, que ja va per la quarta reimpressió, naix en clau d’humor després del seu pas per l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona i està plena de picades d’ullet com els de Juan Carlos Rey (el psicòleg de capçalera del protagonista) o altres protagonistes com Tribuno Llarena Marchena, Cifuentes Ayuso, José María Aznar, Nicasio Baena Capitán De los Cobos o Carlos Froilán de los Santos Ortiz. Al text apareixen referències, a més de Mèxic, de Tornabous, Bellpuig, el Castell de Ciutadilla, Lleida o la Vall del Corb. Mentre prepara una nova novel·la, Camil Bosch reconeix que a Jo, per si de cas, me’n vaig hi ha molt de ficció, evidentment, però també vivències personals de la seua estada a Mèxic.

DEBUT LITERARI

El seu debut com a escriptor va ser amb ‘Els ocells d’en Martí’, inspirat en els seus nets Martí i Júlia