De quan Cervera va ser plató de cine

Si Alós d’Isil, el 1948, va estrenar allò de “Lleida, plató de cine” reconvertint-se en la província hindú de Kattinga per a La mies es mucha, de José Luis Sáenz de Heredia, Cervera va ser la segona població a acollir un rodatge, ja el 1954, amb La pecadora, un film amb pressupost i que presentava una versió modernitzada de la bíblica Maria de Magdala, a les ordres del prolífic Ignacio F. Iquino (1910-1994), autor de títols tan notables com Brigada criminal, El sistema Pelegrín o Historia de una escalera.

La pel·lícula protagonitzada per Carmen de Lirio (vegeu el desglossament) i Rafael Romero Marchent, que destacaria poc després com a director, explica com una malvada dona, al més pur estil de les harpies que als 50 triomfaven a Hollywood, decideix vendre uns terrenys on viuen, en humils barraques, famí lies condemnades a la misèria.

Com en totes les pel·lícules religioses de l’època, assolirà la redempció a molts dels seus pecats gràcies al penediment i l’acte de contrició abans de morir. Durant les setmanes que va durar el rodatge, Cervera es va transformar: d’una ciutat que estava sortint dels anys de postguerra en una altra d’entusiasmada en què la major part dels seus veïns van col·laborar com a extres –de dos a tres pessetes per jornada– mentre es filmaven les escenes en escenaris tan emblemàtics de la capital de la Segarra com l’antiga casa dels Marquesos d’Horta, el portal de la plaça Santa Anna, Cal Sabata a la plaça Sant Miquel, el Carrer Major, la Fonda Barcelonina o el Teatre de la Passió, representacions que acabaven de recuperar-se, a finals dels 40. Alguns d’aquests extres ja no hi són però el record de La pecadora continua viu.

Carmen de Lirio, una protagonista de luxe

La pecadora va tenir un repartiment de luxe de l’època amb Carmen de Lirio (1926- 2014) com a gran estrella. Vedet, actriu i cantant, la seua popularitat va ser més que notable entre els 50 i 60. Va participar en més de 20 films i un dels últims va ser Amanece, que no es poco (1989).