Seixanta anys de 'Los Tarantos'

La pel·lícula Alcarràs de Carla Simón es va quedar a les portes de l’Oscar, però ara es compliran seixanta anys (març del 1963) que una altra pel·lícula, rodada, encara que parcialment, a Lleida, sí que va entrar en la terna final de les candidates a aconseguir la daurada estatueta, símbol de Hollywood, a la millor producció en llengua no anglesa.

Es tracta de Los Tarantos, dirigida per Francisco Rovira Beleta (1912-1999) i que era l’adaptació del Romeu i Julieta de William Shakespeare però canviant els Montagú i els Capulets per dos famílies gitanes, els Montoya i els Taranto. La nit del 13 d’abril del 1964, data de la gran gala mundial del cine, el seu nom no va aparèixer al sobre guanyador, sinó 8½ de Fellini, però el director català i la seua pel·lícula van poder presumir de ser els tercers a aconseguir la nominació, després en vindrien moltes més i fins i tot guanyadores, amb La venganza (1958) de Juan Antonio Bardem i Plácido (1961) de Luis García Berlanga.

Beleta, a més, es convertiria, al cap d’uns anys, en el primer cineasta espanyol a aconseguir la segona nominació amb El amor brujo (1967). La pel·lícula estava protagonitzada per Carmen Amaya, que la va rodar estant ja molt malalta (de fet moriria aquell mateix any) amb un joveníssim Antonio Gades com a actor principal en el repartiment i el debut d’un altre músic que acabaria sent, anys més tard, una autèntica estrella, Peret.

Los Tarantos es va rodar a l’antic mercat de bestiar de Pardinyes, més o menys on actualment està ubicat Mercolleida i la Llotja, i durant els dies de treball es va generar una inusitada expectació que no van entelar, ja que es tractava del mes de març, ni el fred ni la boira, que van marcar les hores del rodatge. Els diaris de l’època van remarcar l’ingent treball de la Guàrdia Urbana per evitar que centenars de curiosos interrompessin la feina dels protagonistes.