José Cano, el futbolista rebel

Canito (Llavorsí, 1956-La Pobla de Montornès, 2000) pertany, per desgràcia, a aquesta massa llarga llista de futbolistes que tenint-ho tot per triomfar com a estrella inimitable es van quedar pel camí llastats pel seu caràcter, poca disciplina i les seues addiccions. José Cano Canito és un d’aquests casos.

Ara poden veure la seua història al documental que emet Movistar sota el títol El ídolo rebelde, però no han d’oblidar que, perquè al documental pràcticament s’obvia, que aquest jugador, que es va enfundar les samarretes de l’Espanyol, Cadis, Betis, Barça, Saragossa i Os Belenenses, va tenir, com a trampolí, la Unión Deportiva Lérida (encara no havia normalitzat el seu nom), on va jugar cedit pels periquitos la temporada 75-76.

Com a companys va tenir jugadors il·lustres amb la samarreta blava com Jaimejuán, Buján, Tanco, Tofol Ismael, Reig, Cortés, Tarrés, Pascual, Llorente i Andrés Escolá. Com a entrenador hi havia Juanito Vázquez, amb qui mai no es va portar bé fins el punt que el va fer fora de l’equip i el va tornar a Sarrià, però l’Espanyol el va tornar a Lleida i Jordi Solsona, que s’havia fet càrrec de l’equip després de la marxa de Vázquez, va reconduir a la situació i Canito es va convertir en l’estrella de l’equip que va estar a punt d'aconseguir l’ascens a la Segona Divisió, acabant cinquè (van pujar Llevant i Osca) encara que tornant a omplir les grades de l’antic Camp d’Esports.

La seua gran campanya al Lleida el va fer debutar la temporada següent a l’Espanyol a Primera (de fet hi militaria en tres etapes diferents) canviant d’equips gairebé contínuament (Cadis, Betis, Saragossa, Os Belenenses) i Barcelona, que va pagar per ell 40 milions, on amb Helenio Herrera a la banqueta va tenir com|com a companys Quini, Artola, Schuster, Alexanko, Migueli o Simonsen, guanyant una Copa del Rei.

El seu bon joc el va portar fins i tot a vestir la samarreta espanyola amb Ladislao Kubala de seleccionador. Les seues addiccions el van portar a viure el costat més fosc de la vida. Sense feina fixa, ajudat pels seus amics, va morir als 44 anys.