I des d'ara, el nom és Lleida

Anotin la data: 12 de juliol del 1978. Enguany es compliran els 45 anys de la celebració d’una assemblea general de socis en la qual va tirar endavant una proposta del llavors president Pepito Esteve, un empresari ambiciós, actiu i imaginatiu que va modernitzar de dalt a baix l’estructura del club, demanant l’aprovació dels assistents del canvi de nom de l’entitat per deixar de ser Unión Deportiva Lérida, com fins llavors, per passar a denominar-se Unió Esportiva Lleida, aprofitant que, uns dies abans, al Congrés dels Diputats s’havia donat llum verda a la cooficialitat d’idiomes.

Encara que al carrer, de tota la vida, el nom era Lleida, en la votació de l’assemblea no hi va haver unanimitat. Es va imposar el canvi, sí, però amb un exigu marge de vots: 167 a favor i 154 en contra.

Curiosament, aquesta proposta figurava en tercer lloc en l’ordre del dia. El primer era la compra d’uns terrenys, amb el vistiplau de Pablo Porta, llavors president de la Federació Catalana. A les seues 40 hectàrees, al costat de la carretera de Saragossa, havien de construir la Ciutat Esportiva amb un camp de futbol amb grades, una zona per a entrenaments, piscina i pistes de tenis per als socis, local social i restaurant.

Amb Joan Planes com a vicepresident i Paco Burgués de secretari, les iniciatives de Pepito Esteve van ser nombroses: traslladar la seu social al Camp d’Esports, construint les noves oficines del club; moure els vestidors del Gol Nord als baixos de la Tribuna amb un nou túnel d’accés al camp, inaugurat per l’alcalde Ernesto Corbella, poc abans de cedir el càrrec a Antoni Siurana, obrir un bingo al Shopping del passeig de Ronda per recaptar fons per al club i col·locar un escut de forja, obra del mestre artesà Antonio Guerra, amb el nom actual, i col·locar-lo a la façana de la tribuna. La mala notícia és que l’ascens a Segona no va poder ser.