El somni més desitjat

Avui, precisament avui, 30 d’abril, es compleixen 52 anys de l’estrena, a Balaguer, del primer pavelló cobert a Lleida. Amb un pressupost de més de deu milions de pessetes, la capital de la Noguera va acaparar el protagonisme l’any 1971 amb un torneig triangular de bàsquet, i amb les càmeres de TVE en directe, en el qual van prendre part la selecció espanyola d’Antonio Díaz Miguel, que venia de quedar cinquena a l’Europeu de Nàpols –ara pot semblar poca cosa, però era la millor classificació del bàsquet espanyol en tota la seua història– enfrontant-se al San Lorenzo de Almagro i l’OKK de Belgrad i el Gillette All-Star dels Estats Units.

El torneig portava el nom de Joaquín Viola Sauret, nascut a Balaguer, i un dels homes forts del règim franquista de l’època, com a procurador a les Corts i conseller del Regne, que va resultar ser una peça clau a l’hora de moure els fils adequats per a la construcció del pavelló a Balaguer que poques setmanes després va acollir una exhibició dels mítics Harlem Globetrotters.

Espanya es va adjudicar el torneig guanyant els seus dos partits (113-83 als americans a la final) amb una selecció d’il· lustres amb jugadors com Emiliao, Buscató, Luyk, Santillana, els germans Sagi Vela, Margall, Brabender, Rullán, Vicente Ramos, Martínez Arroyo i Juan Arroyo.

El pavelló va ser qualificat com un dels millors de Catalunya i el seu parquet, el més complet del moment. N’hi ha prou amb recordar que durant tres dies Balaguer es va convertir en la capital del bàsquet espanyol i que Lleida ciutat, perquè es facin una idea, no va tenir el seu, l’Onze de Setembre, fins tretze anys després, el 1984, amb Antoni Siurana d’alcalde.