L'última festa major de Lleida en pau
Lleida va viure de forma massiva les Festes de Primavera el maig del 1936, dos mesos abans del cop d’Estat || Un programa amb toros, circ, cine, actes populars i revetlles
Lleida es va entregar en cos i ànima a les seues Festes de Primavera –encara no es denominaven Festes de Maig– entre el 9 i el 17 de maig del 1936, que acabarien sent les últimes a poder celebrar-se en pau, ja que tot just dos mesos després començaria la Guerra Civil, que assolaria el país durant tres anys i el deixaria traumatitzat bastants més amb una grisa i interminable postguerra marcada per la repressió franquista.
La Paeria, presidida per Antoni Vives, que va recuperar el càrrec després de ser empresonat pels fets d’octubre del 1934, després del pas per l’ajuntament de Joan Rovira Roure i Alfred Pereña, va oferir a la ciutadania un complet programa d’actes amb abundància de celebracions populars, com la desfilada de gegants i capgrossos per la rambla Ferran amb el Príncep Berenguer, Donya Violant, Donya Lionor, Don Jaume i Els Japonesos.
Estar a l’Última: dinar al Baviera o comprar els becs d’ànec a la pastisseria Monrabá, dos tradicions ineludibles
Tampoc hi van faltar els toros, a la plaça ubicada a Cappont, o les revetlles on triomfaven els Gentlemen of the Jazz, dirigits per Salvador Sanou, una orquestra local molt de moda pels seus recitals en directe a través de Ràdio Lleida. Les firetes de la rambla d’Aragó estaven a vessar i els cines Rambla, Viñes i Victoria es miraven per les seues programacions amb produccions de Hollywood, majoritàriament musicals.
Però qui va triomfar de veritat va ser l’Americain Cirque, al costat del Mercat de Sant Lluís, amb els pallassos germans Díaz, Rita de la Plata, la trapezista, els lleons de Martha La Corse i els cavalls d’El Arca de Noé. Després, passejar pel carrer Major, amb les millors gales, dinar al Baviera i comprar els becs d’ànec a la Dulcería Monrabá, llavors els dos molt de moda a la ciutat.