Damià Mor: L'últim pilotari lleidatà
Damià Mor, que aquest mes de maig va morir als 87 anys, va ser l’última estrella local sorgida del llegendari Frontón Lérida || Va compaginar l’esport amb els estudis d'enginyeria tèxtil
Damià Mor Hortelano (1933-2023) va ser l’últim gran pilotari lleidatà. Els seus pares van arrendar, tot just ser estrenat, el Frontón Lérida, durant cinc anys i el jove Mor, nascut al Cogul, d’11 anys d’edat, es va amarar de l’activitat esportiva del local que estava ubicat a l’avinguda General Mola –ara Prat de la Riba– cantonada Calvo Sotelo –ara Pi i Margall–.
El Frontón, una obra faraònica per a l’època, es va estrenar el 30 de març del 1943 amb una capacitat per a 3.000 espectadors i amb l’esport de la pilota, especialment la cesta punta, com a principal atractiu tot i que també comptava amb restaurant, bar, terrassa per a balls a l’aire lliure i projeccions cinematogràfiques en època estival. Els pilotaris procedien del País Basc i van arribar a Lleida buscant una vida millor després de la Guerra Civil. L’èxit va ser immediat i la possibilitat de les apostes, a dos pessetes, encara més. Hi havia partits dimarts, dijous, dissabtes i diumenges en doble sessió. L’èxit va ser tal que es va inaugurar, al costat del Frontón, l’Hotel Lérida on vivien i el restaurant Casa Vasca on dinaven i sopaven.
En aquest ambient va créixer Damià Mor, que ràpidament va destacar en cesta punta debutant el 1949. Tots li auguraven un gran avenir però el seu pare el va obligar, davant l’incert futur d’aquest esport, finalitzats els estudis als Maristes i l’institut, a cursar Enginyeria Tèxtil a Terrassa.
Un recinte emblemàtic. Entre 1943 i finals dels 50, el Frontón era el centre dels actes socials i esportius de Lleida
Damià Mor va haver de deixar el Frontón però no la cesta punta, ja que la practicava als diferents frontons existents a Barcelona (Novedades, el Colón de les Rambles...) i a més amb mestria segons expliquen les cròniques de l’època. Amb 60 anys ho va deixar amb tres nets recollint el testimoni sent fundacional, a més, del Club Vasconia. El Frontón va aguantar fins a finals dels 50. Va acollir primer una botiga de mobles durant molts anys i actualment, un supermercat