Sant Pere: la revetlla del productor

Ara ja està completament oblidada, però durant els anys 60 i fins ben entrats els 70, la revetlla estival que tallava el bacallà a Lleida era la de Sant Pere, la nit del 28 al 29 de juny. La de Sant Joan, ara imprescindible, era en aquell temps secundària encara que més nostrada, amb l’etiqueta de reivindicativa –dins d’un ordre s’entén–, amb les fogueres, petards, coca i xampany –el cava encara no existia en aquell temps– i colant d’amagatotis a l’escenari temes en català com La mare o Rosó.

En canvi, la de Sant Pere era una altra cosa. Els locals tiraven la casa per la finestra oferint als lleidatans actuacions de nivell fins a les tantes en una nit nonstop. Tots organitzaven la seua pròpia revetlla, encara que la que s’emportava la palma era la que se celebrava al Camp d’Esports, que, en els seus millors temps, va arribar a tenir fins a tres escenaris diferents. L’esdeveniment l’organitzava Educación y Descanso, una entitat de lleure i recreativa, dependent del Sindicat Vertical franquista. Inicialment, se la coneixia com a “revetlla del productor” i, a partir del 1975, va canviar el seu nomenclàtor per ser denominada com a “revetlla de la joventut”.

Tan acceptada estava aquesta festa, la segona en una setmana, que la Paeria organitzava un servei nocturn d’autobusos gratuïts, d’anada i tornada sense parar, fins al Camp d’Esports “galantment ofert per l’empresa ATSA”, segons resava la publicitat de l’època. També per guanyar públic s’oferia copa i xampany per a tots els assistents i s’aplicaven preus diferents segons si el públic que passava per taquilla era masculí o femení.

Però és que, a més del Camp d’Esports, hi havia on escollir: Sícoris, Club, Tennis Lleida, Racó d’En Pep, Joker’s (el pare de la Wonder) o Les Basses. I a més amb estrelles de primer nivell com Camilo Sesto, uns aleshores poc coneguts La Trinca, Juan Erasmo Mochi, Los Maniseros de Cádiz o grups i cantants locals, també amb molta estrebada, com Odin Grup, Los Ibaceta, Marquès de Pota y su banda, Los Yolis o Los Dickson. Una nit impossible d’oblidar per als ciutadans més festaires.