Es compleixen 41 anys de la mort d'Antoni Creus, el personatge més popular de la història del Camp d'Esports

Cada any, coincidint amb el mes de juny, un grup d’exjugadors de la ja desapareguda Unió Esportiva Lleida (fins a mitjans dels setanta Unión Deportiva Lérida) es reuneixen al Tòfol, al voltant d’una taula, per recordar la figura d’Antoni Creus Pacheco, sens dubte el personatge més popular de la història del Camp d’Esports.

Allà hi ha, entre altres, noms tan il·lustres com Ismael, Puig Solsona, Jaimejuan, Linares, Pascual, Escolà, Iglesias, Reig, Tarrés, Aniano, Viladegut...  Tots plegats tenen una cosa en comú, en un moment donat de la seua etapa al club van passar per les mans d’aquest home, amb fama de mal geni però entranyable si se’l coneixia, que va ser massatgista de l’entitat des del 1939 fins al 1982, any de la seua inesperada mort, als 69 anys.

Futbolista al llegendari Calaveres, les ferides sofertes a la Batalla de l’Ebre, durant la Guerra Civil Espanyola, li van fer penjar les botes, però va aconseguir tornar al club el 1939, com a massatgista auxiliar al Lérida Balompié i posteriorment, com a titular en el nounat Lérida. La seua mort, fa ara 41 anys, el juny del 1982, va provocar una sentida manifestació de dol amb un funeral, l’únic que s’ha fet allà, a la gespa mateix del Camp d’Esports i amb el fèretre arribant a coll de jugadors i amics. Aquella temporada, la 82-83, el seu lloc va ser ocupat per un altre massatgista que també va deixar empremta al club, Miquel Genís.

Però Pacheco va ser quelcom més que el massatgista i assistent del Lleida. Era un home per a tot que tant venia els carnets de soci com avançava diners de la seua butxaca perquè els jugadors cobressin el sou. Les seues carreres des de la banda per atendre els lesionats eren aclamades massivament al Camp d’Esports, el gran amor de la seua vida, juntament, això sí, amb el restaurant Casa Vasca, els Sanfermines i els Armats de Sang a la processó del Divendres Sant.