REPORTATGE CERCLE
Posant veu al silenci
El documental ‘El braç de les fúries’, que es va rodar amb motiu del 70 aniversari del bombardeig de
Lleida, compleix 16 anys || Per primera vegada els supervivents van poder expressar-se en públic
Deu dels vint-i-nou testimonis del documental en la presentació de ‘El braç de les fúries’ en CaixaForum.
A les tres i trenta-cinc minuts de la tarda del 2 de novembre de 1937, nou bombardejos Savoia-Marchetti S-79 de l’Aviazione Italiana, que havien sortit mitja hora de la base aèria de Sòria, deixaven caure set tones de bombes sobre una indefensa Lleida que van caure sobre el que ara és l'Eix Comercial, deixant, després del seu pas, més de dos-centes víctimes, entre elles més de cinquanta alumnes del Liceu Escolar que es trobaven a classe.
L’atac, repercussió mundial.
Amb motiu del 70 aniversari de la tragèdia, dos periodistes de SEGRE, Jordi Guardiola i José Carlos Miranda, van dirigir El braç de les fúries, inspirat en un poema de Màrius Torres, un documental al capdavant d’un ampli grup de professionals (Manel Viladrich, imatges i so; Edgar Capdevila, edició i muntatge; Juan Ferrer, assessor cinematogràfic; o Jordi Dauder, veu en off), a més de diversos historiadors que explicaven el succeït recollint el testimoni de 26 supervivents a més d’aportar imatges d’arxiu inèdites.
Moment de l’enregistrament del testimoni d’Isabel Torrente.
El documental es va estrenar a Lleida TV el 2 de novembre amb un passi previ el setembre a CaixaForum amb la presència dels protagonistes que, per primera vegada, van poder expressar en públic les seues vivències que, fins llavors, només havien pogut fer-ho en el seu àmbit familiar. El documental va aportar, amb proves documentals, els responsables del bombardeig: l’aviació italiana i no la Legió Condor alemanya, la que va destrossar mesos enrere Gernika, com es creia fins llavors.
El model d’avió que va bombardejar Lleida en un museu italià.
També va completar la llista de morts en l’atac i va contribuir al posterior monument les víctimes que s’alça al cementiri de Lleida, localitzant un bon nombre de tombes, fins llavors ignorades. La banda sonora, executada per l’orquestra Julià Carbonell, va adaptar, en la veu de la coral infantil Frederic Godàs, temes cantats el 1937 per alumnes del Liceu.
