Lleida sí que va poder veure 'La Torna'
El 25 de novembre de 1977 es va representar al Principal l’obra d’Els Joglars
La justícia militar la va prohibir el 2 de desembre per injúries a les Forces Armades
Una escena de l’obra.
El 25 de novembre de 1977, el Teatre Principal de Lleida alçava el teló perquè els espectadors poguessin veure La Torna, el seu últim espectacle que s’havia estrenat el 7 d’aquell mateix mes al teatre Argensola de Barbastre amb l’inici d’una gira per “províncies”, com es deia llavors, per ajustar l’obra abans del seu debut a Barcelona, fet que mai no va arribar a produir-se perquè, el 2 de desembre, dos dies després de la seua última escenificació al Teatre Bartrina de Reus, el Capità General de la IV Regió Militar, tinent general Fernando Coloma Gallegos, va prohibir la representació i va obrir diligències contra la companyia per injúries a les Forces Armades.
El cartell de l’obra.
La Torn, en català, és l’arrodoniment que s’afegeix a una mercaderia quan aquesta no arriba exactament al pes sol·licitat. Els Joglars, després de l’execució el 2 de març de 1974, de l’anarquista Salvador Puig Antich havien centrat l’obra en la d’un delinqüent comú, l’alemany Georg Michael Welzel (en una primera instància es va informar que es tractava del polonès Heinz Chez) executat aquell mateix dia a Tarragona. Malgrat que els diaris locals d’aquella època li van donar molt poca visibilitat, el Principal es va omplir, potser perquè el públic encara recordava l’èxit, dos anys abans, d’Alias Serrallonga escenificada al pavelló d’Antorxa als Camps Elisis.
Execució al garrot de Chez.
Diari de Lérida només la va comentar el mateix dia de l’estrena, a la seua secció Espurnelles, firmada per Xexo, anunciant-la com “l’última obra dels Joglares” (sic). “La Mañana en va fer una prèvia a càrrec del seu crític teatral Osvald Campalans, i el dimarts següent, una crítica, sense entrar en el tema polític tret d’en la frase “la companyia utilitza el esperpent per explicar la realitat”. Cap dels dos diaris no va enviar fotògraf al Principal.
Tarradellas rebent en audiència Els Joglars.
El cas és que el director de la companyia, Albert Boadella, i quatre dels seus actors –els quatre que es van presentar davant de l’autoritat militar, Gabriel Renom, Arnau Villardebò, Andreu Solsona i Myriam de Maeztu- van ser jutjats i condemnats. Boadella, després d’una audaç fuga del Clínic barceloní, es va exiliar a França i la resta van acabar indultats pel rei Joan Carles mentre a tot Espanya, i diversos països europeus, es produïen manifestacions de repulsa i en favor de la llibertat d’expressió
Manifestació a favor de la llibertat d’expressió.
