20 anys de l’últim ascens del Lleida

Ara que el Lleida Esportiu disputarà una fase d’ascens, en aquest cas a Primera RFEF, es pot recordar que en aquesta campanya 2023-2024 es compliran vint anys de l’últim èxit, aconseguit en un play-off, encara que fos com la ja desapareguda UE Lleida. Si l’l’aconsegueix en aquesta, serà el primer com Lleida Esportiu i també l’últim si, com sembla, l’entitat passa a denominar-se Lleida CF. Tant com Lérida Futbol, Unión Deportiva Lérida, Unió Esportiva Lleida i Lleida Esportiu, les promocions s’han mostrat esquives amb el Camp d’Esports amb vuit derrotes (algunes de manera sagnant) i tan sols quatre èxits.

Amb Miquel Pons com a president, la UE Lleida, que va acabar primera en el seu grup de la Segona B, va haver de veure-se-les en el seu grup amb Pájara Playas, Cultural Leonesa i Celta B, que, ja que aquell any el Celta va descendir a Segunda, no tenia opcions a l’ascens, encara que sí a ser el jutge de la lligueta. Aquella temporada la va començar Paco Martínez Bonachera, que a meitat de l’exercici va ser substituït per Miguel Rubio. El play off va començar amb dos victòries davant de la Leonesa (1-0) i el Pájara Playas  (0-1) i dos empats, a casa davant dels canaris (0-0) i a Lleó (1-1). Així que el partit davant dels gallecs anava a ser clau, atesos els resultats de la resta de rivals. El 20 de juny de 2004, el Camp d’Esports va congregar 9.108 espectadors entregats als seus colors. La victòria donava l’ascens a una Segona A que s’havia perdut tres temporades enrere. I els de Rubio no van fallar. Amb l’enyorat Eduardo, van jugar Bruno Saltor, Pelegrí, Txema Alonso, Dani Marín, Piti, Sergio Rodríguez Borrell, Tarradellas, Sants i Lezaun (després entrarien Nakor, Campabadal i Verde).

Els gols de Lezaun, Santos i Nakor van provocar una espècie de bogeria col·lectiva que va acabar amb la rua fins la Paeria, on els jugadors van rebre un bany de masses. Pel que fa a la resta de grups, també van aconseguir l’ascens Pontevedra, Racing de Ferrol i Nàstic de Tarragona.