L’empremta d’Antonio Guerra a Lleida

Ara que està a punt de complir-se el centenari del seu naixement (Madrid, 1928) i el quaranta aniversari de la seua prematura mort (Lleida, 1987), no està de més recordar la figura, injustament oblidada, d’Antonio Guerra, considerat el millor artista de forja del segle XX.

Del seu Madrid natal es va traslladar a Tàrrega per exercir com a mestre de taller a l’escola de la capital de l’Urgell i, compaginant aquesta tasca, va obrir el seu estudi en l’Avinguda Tarradellas, on va dur a terme una llarga sèrie d’obres que formen ja part de la història de Lleida, arribant a tenir, en el seu millor moment, fins 18 treballadors. La seua mort, de manera sobtada quan anava a iniciar les seues vacances, als 59 anys, va deixar una ingent quantitat de treballs inacabats, però la forja a Lleida va continuar viva gràcies a un dels seus deixebles més avantatjats: Josep Carvajal, de reconeguda trajectòria internacional.

Ja jubilat, el relleu l’ha recollit el seu fill Marc. Casat amb Juana Álvarez, filla del propietari del llegendari i icònic Lo Baratillo del carrer Major, va tenir quatre fills: Juan Antonio, Rosa Mari, Colom i Fernando, que han intentat que el seu llegat continuï viu. El somni d’Antonio Guerra i el dels seus quatre fills era aconseguir obrir un museu a la ciutat sobre la seua obra, hagut compte que el mestre tenia el costum de realitzar una còpia a escala de les seues grans realitzacions, però el del museu, de moment, no té aparences de fer-se realitat, encara que, si es desitja, poden admirar-se els seus treballs en un magatzem, propietat de la família, a Corbins, amb cita prèvia. Però, en qualsevol cas, poden admirar els seus artesanals dissenys simplement passejant per Lleida.

A través de l’Eix Comercial pot aturar-se a la Diputació de Lleida i veure l’escut que presideix el  vestíbul.  A la Paeria, la porta principal, encarregada pel llavors alcalde Ernesto Corbella i que sempre va considerar la seua millor obra. A l’IEI, les dos portes d’accés, per Blondel i plaça de la Catedral; la capella de l’Acadèmia Mariana o els ornaments a les esglésies de Sant Joan i Sant Llorenç.

Als Camps Elisis poden veure el tractor del passeig central i, en el Camp d’Esports, l’escut de la UE Lleida (ara modificat perquè hi cabés Lleida Esportiu), encarregat pel president Pepito Esteve i que llueix a la façana de la tribuna juntament amb un  relleu en memòria d'Antonio Creus Pacheco, que porta la firma de l’escultor Leandre Cristòfol. A la Seu Vella, poden admirar-se llums i canelobres, però sobre tot el monument a la memòria d’Enric Granados. Això pel que fa referència a Lleida ciutat, però l’empremta de Guerra també es fa notar en diferents comarques de Ponent, com la gegantina corona que presideix l’edifici de la Universitat de Cervera; La Passió de Vielha, amb una creu de més de sis metres, o el Crist de Mig Aran, entre Vielha i Bossòst; el monument de la plaça Europa a Sant Guim de Freixenet, el dedicat a la sardana a Corbins, o el pessebre que figura al monestir de Les Avellanes, el seu últim treball.