El Comtes d'Urgell: els 64 anys d’un gran hotel de Lleida
Inaugurat el febrer de 1960, el Comtes d’Urgell es va convertir en la joia de la corona de l’hostaleria lleidatana || El 1975 va obrir les seues portes el nou Comtes, just davant, actualment tancat
L’edifici de l’acabat d’estrenar Comtes d’Urgel (així, sense normalitzar) en la prolongació de l’Avinguda de Les Garrigues amb la seua gasolinera, el seu snack, la seua excel·lent cuina i les seues habitacions d’alt nivell.
Quan el 1957, Antonio Rocafort, gerent de l’empresa Autotractor, amb els seus germans Justo, Ramon i Joan, va decidir traslladar la gasolinera existent a l’Avinguda dels Màrtirs i ubicar-la en la nova variant de la N-II, en la prolongació de l’Avinguda de Les Garrigues, acompanyada d’un snack, com manaven les ordenances de l’època, poc podia pensar que, poc després, es convertiria en la joia de la corona de l’hostaleria lleidatana.
La reina Sofia, el 1963, en aquell temps encara princesa, va ser la primera en estrenar la innovadora perruqueria de l’hotel amb l’estilista Maria d’Estivill com a màxima responsable
Amb un Hotel Palace, a Blondel, ja en hores baixes, i una sèrie d’establiments de menor rang, Lleida mancava d’un establiment de primer nivell. El 1958 va arribar el permís d’obres des de la Paeria i el 20 de febrer de 1960 s’inaugurava el Comtes d’Urgel. Després, amb el trasllat el 1975 al nou, just davant i per desgracia ja tancat, el recinte va acollir un karaoke, una pista de bitlles, una brasería i una discoteca. El Comtes d’Urgel es va convertir en tot un referent de la ciutat.
. La piscina, a la terrassa del local i tota una novetat als hotels de Lleida ciutat, va provocar una polèmica més que notable perquè el llavors bisbe, Aurelio del Pino, es va negar a beneir les instal·lacions en assegurar que “la piscina és pecat”
UN referent
Tot esdeveniment social que es preés, com el premi Urriza, havia de celebrar-se als salons del local.
El futur Rey Juan Carlos, encara solter, també era un fix en el Comtes d’Urgel al seu pas per Lleida. A la foto, rebut pel director de l’establiment, Emilià Astudillo
L’arquitecte Lluís Domènech va dirigir les obres i la decoració va anar a càrrec de l’interiorista Barcelonés Ramon Jové: terres de marbre, fustes nobles, separadors de forja, parets estucades i banys complets amb radiadors als tovallolers. Tot això apuntalat per una impecable selecció de personal, coordinada pel director Emilià Astudillo, que va ser al capdavant de l’hotel fins 1977 i va aconseguir posar el nom de Lleida al mapa.
. La plantilla fundacional de l’hotel el 1960 posant a la terrassa del local. Una de les primeres decisions del director del Comtes va ser prohibir a tots els empleats el clàssic “Què desitja?” pel més directe i personal “¿En què puc servir-li?”.
Ministres i alts càrrecs del franquisme feien sempre parada en ell en els seus trajectes des de Madrid, juntament amb figures de la talla, entre altres, de Salvador Dalí, Orson Welles, Xavier Cugat, Raphael, Julio Iglesias, Alfredo Kraus..., encapçalats pels futurs reis de Esglésies, Alfredo Kraus... encapçalats per els futurs reis d'Espanya Juan Carlos i Sofia a principis dels 60, encara vius.
