Aquells Antorcha-Sícoris!

Ara que Lleida viu en un núvol amb l’ascens de l’ICG Força Lleida a l’ACB, vint-i-tres anys després del primer, aleshores com Caprabo Lleida, convé recordar que entre 1960 i 1973 la ciutat es paralitzava amb els enfrontaments, en categories més modestes, entre els equips de Sícoris i Antorcha. Val a assenyalar que la primera crònica documentada d’un partit entre aquests dos data de la campanya 49-50 a la lliga provincial amb triomf sicorista (19-10), però la veritable rivalitat no arribaria fins anys més tard. Era igual en la categoria en què s’enfrontaven. La rivalitat paralitzava la ciutat, amb els dos clubs jugant com a locals a escassos metres uns dels altres. ADA al Pavelló dels Camps Elisis i els sicoristes, al Palau de Vidre. Els aficionats que omplien l’escàs aforament d’ambdós recintes, amb pista de ciment, se sabien de memòria els noms dels jugadors.

A Antorcha destacaven Manel Dies, Santacreu, Buera, Vallverdú, Turmo, Mingo Mateu, Blanco, Guiu, Casañé, Tito Dies, De Vega i Falcón. Amb Sícoris es lluïen els tres germans Puigdevall (Miquel, Roger i Lluís), Gual, Prevosti, Mazaries, Riu, Carrillo, Casado, Olives, Ángulo i Valderrama. Al final, els dos equips van disputar un total de vint derbis entre 1960 i 1973, amb un balanç favorable als sicoristes (11-9). Cal afegir que a la campanya 65-66 van disputar una ronda de la Copa del Generalíssim, guanyada per Antorcha amb 54-36 en l’anada i derrota, 41-53, en la tornada. El més curiós és que entre 1966 i 1970, els dos clubs van decidir fusionar-se sota el nom del patrocinador, Milsa SA, i comptant amb els millors jugadors d’ambdós equips per intentar arribar a la màxima categoria masculina. No ho van poder aconseguir, malgrat disputar una fase d’ascens, i el somni es va acabar al cap de quatre temporades per tornar a funcionar cada un pel seu costat.