Seixanta anys de l’Eurocopa
El 1964 Espanya va guanyar el primer títol continental amb el mític gol de Marcelino i en què Fusté va ser peça clau || El “noi de Linyola” va ser el motor en el triomf de la selecció contra l’URSS
El “noi de Linyola” com a jugador del FC Barcelona. 20/04/2023
Ara que Espanya s’ha convertit en una de les sensacions de la present edició de l’Eurocopa del 2024 després de passar a semifinals contra Alemanya, no està de més recordar que ara es compleixen 60 anys que la selecció espanyola va conquerir el seu primer títol continental. Va ser en un plujós 21 de juny del 1964, al Santiago Bernabéu, davant de 79.000 espectadors i tenint com a rival de la final la temible URSS, guanyadora de la primera edició del torneig, capitanejada pel llegendari porter Lev Iaixin, conegut com “l’aranya negra.” Espanya, amb Pepe Villalonga com a seleccionador, va disputar el partit (encara no estaven permesos els canvis) amb Iribar, Calleja, Olivella, Rivilla, Fusté, Zoco, Pereda, Amancio, Marcelino, Suárez i Lapetra. Pereda va marcar l’1-0. Van empatar els soviètics i, a la recta final del partit, va assistir Marcelino per a la rematada de cap que va fer la volta al món i es va convertir en una imatge icònica del futbol espanyol.
La foto dels campions acolorida. Fusté, dret, tercer per l’esquerra.
Donant la benvinguda a Bojan Krkic, també nascut a Linyola.
Josep Maria Fusté al Camp Nou amb la samarreta de Leo Messi.
En aquest equip campió hi figurava Josep Maria Fusté (1941-2023), nascut a Linyola i que es va convertir en el primer jugador lleidatà a guanyar una Eurocopa, i dos anys després en el segon a disputar una fase final d’un Mundial, el d’Anglaterra del 1966. El primer va ser Josep Juncosa (les Borges, 1922) en el del Brasil el 1950. El també lleidatà Enric Gensana (1936) hauria pogut ser el primer però en l’edició del 1960 Espanya va renunciar per ordre de Franco a enfrontar-se a l’URSS per no haver de viatjar a Moscou. No obstant, la selecció no només no va ser sancionada per la UEFA, sinó que se li va concedir organitzar la final a quatre de la segona edició de la Copa d’Europa de seleccions amb seu a Madrid i Barcelona. Fusté, que mai no va vestir la samarreta del Lleida, va jugar al Barça entre el 1962 i el 1972 i va apadrinar el segon “noi de Linyola” al Camp Nou, Bojan Krkic (1990), en la seua brillant etapa amb la samarreta blaugrana.
El campió el 64. Fusté, de peu, quart per l’esquerra.
El combinat espanyol amb el trofeu conquerit davant de l’URSS.
