Del Lleida a l’or de Barcelona’92
El seu pas per la UE Lleida el va portar als Jocs || Amb la lleva del Cobi va guanyar la primera medalla del futbolespanyol com a campió olímpic
A Mestalla abans de l’inaugural Espanya-Colòmbia.
La cessió, per part del Reial Valladolid, de José Emilio Amavisca Garate (Laredo, 1971) a la Unió Esportiva Lleida, la temporada 1991-1992, va obrir de bat a bat les portes de l’èxit al talentós futbolista càntabre. No només la seua actuació li va permetre ser repescat pel conjunt val·lisoletà i ascendir amb ell a Primera i fer posteriorment el salt al Reial Madrid, sinó que a més va acabar participant en els Jocs Olímpics de Barcelona’92 aconseguint la primera medalla d’or olímpica per al futbol espanyol.
Amavisca firmant autògrafs als Jocs Olímpics del 1992.
Fins aleshores només es recordava aquella plata a Anvers 1920 –després arribarien dos plates a Sydney 2000 i Tòquio 2020– però res més. Tanmateix, a Barcelona’92 tot va canviar. Vicente Miera, que acabava de ser cessat de l’absoluta –seria substituït per Xavier Clemente–, va saber envoltar-se d’una sèrie de futbolistes que acabarien, majoritàriament, triomfant en el futbol espanyol, la denominada lleva del Cobi, amb Pep Guardiola al capdavant, Chapi Ferrer, Miquel Soler, López, Manjarín, Solozábal, Abelardo, Quico Narváez, Lasa, Luis Enrique, Toni o Alfonso Pérez Muñoz i, per descomptat, Amavisca.
Segon començant per la dreta amb la medalla d’or a Barcelona’92.
Amb seu a València –l’equip va amenaçar de plantar-se si no se’ls permetia desfilar a la cerimònia inaugural, i es van sortir amb la seua–, Espanya va acabar primera de grup amb triomfs davant de Colòmbia (4-0), Qatar (2-0) i Egipte (2-0). Amavisca que es trobava complint el servei militar, només va disputar sis minuts en la prèvia. Tampoc va jugar a quarts davant d’Itàlia (1-0), però va ser titular en semifinals davant de Ghana (3-0) i va sortir al camp en el minut 52 en la finalíssima davant de Polònia (3-2) al Camp Nou. Amavisca, a preguntes de l’enviat especial de SEGRE als JJOO, va declarar que “mai agrairé prou la cessió al Lleida. De ser un desconegut, i gràcies a Mané i als meus companys, se’m van obrir totes les portes. I a més vam pujar a Primera, Lleida i Valladolid”.
Titular la 91-92 ■ Amavisca, primer per l’esquerra dret, a Vallecas davant del Rayo, amb Walter Lozano, Tubo Fernández, Espejo, Benhalima, Maza, Pablo, Rubio, Serrano, Palau i Bartolo.
