Els voluntaris més olímpics
A París n’han col·laborat 45.000, però a Barcelona 92 la xifra va sobrepassar els 34.000 || Lleida en va aportar 42 a BCN, 100 a Banyoles i 500 a les aigües braves de la Seu d’Urgell
Foto de família de bona part dels voluntaris olímpics que van prendre part a Barcelona’92.
Els voluntaris olímpics, com a tals, no són tan antics com podria semblar. El seu debut oficial, malgrat que testimonial, es va produir a Múnic 72 i van arribar a la xifra de 6.000 en els Jocs d’Hivern de Lake Placid el 1980. A Los Angeles 84 van pujar el llistó a 29.000, però el seu veritable boom es va produir a Barcelona 92, amb 35.000, als quals se’n podria afegir 14.000 més en els Paralímpics. N’hi ha prou amb dir que, 32 anys després, a París 2024 'només' se n’han comptabilitzat 45.000.
Col·laboradors dels Jocs del 92 posant amb Cobi.
Lleida, protagonista
Lleida va ser present en els Jocs de Barcelona amb un total de 42 voluntaris a la capital catalana, prop de 100 en les proves de rem a Banyoles i al voltant de 500 a la subseu olímpica de la Seu d’Urgell, que va acollir les proves d’aigües braves, donant-se la circumstància que en aquest cas la pràctica totalitat d’aquests voluntaris provenien de la mateixa comarca de l’Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra.
Portant la bandera del Japó a la Seu, subseu olímpica.
Josep Lluís Solans, actual president del CTT Lleida, va ser el coordinador de tots ells després d’un rigorós càsting en el qual van ser escollits els afortunats per seguir de prop aquest esdeveniment esportiu. Entre ells van figurar –només per citar tres exemples– Edu Pons, que acabaria destacant com a preparador físic en equips a l’elit del futbol espanyol, entre els quals el FC Barcelona; Xavi Roy, jugador primer i posteriorment entrenador d’hoquei patins, o Óscar Fernández, actual director de Lleida Televisió.
Moltes hores al sol ocupant-se de tots els detalls a BCN 92.
La feina dels voluntaris va ser totalment altruista. S’allotjaven en cases particulars d’amics i familiars, se’ls exigien moltes hores de treball, suportant temperatures elevades i, a més, es van perdre, tret de comptadíssimes excepcions, els mateixos Jocs. Sent allà no van gaudir de les competicions. La seua feina va ser variada, i cansada: des de controlar els accessos fins a donar informació de tot tipus als assistents i ajudar l’organització en tot.
L’aleshores paer en cap Antoni Siurana va acudir-hi a animar Carmen Acedo.
