65 anys de ‘La fiel infantería'

Ara es compleixen els 65 anys del rodatge a Lleida de la seua pel·lícula més emblemàtica, La fiel infantería, fins a l’arribada, és clar, d’Alcarràs el film de Carla Simón. La primera va ser La mies es mucha (José Luis Sáenz de Heredia, 1948) a Alós d’Isil i la segona, La pecadora (Ignacio F. Iquino, 1956) a Cervera, però cap no va calar tant entre els lleidatans com les aventures del fictici batalló 

Barletta, en una fictícia Atarbe, durant un permís i la seua posterior tornada al capdavant en plena guerra civil espanyola. I és que durant els mesos de juliol, agost i setembre, l’equip de rodatge, i els actors i actrius protagonistes, es van convertir en uns lleidatans més,

allotjats al Palace Hotel (encara que aquí sempre se’l va conèixer com a Pal·las), anant de compres pel carrer Major, menjant als restaurants de moda (bàsicament el Baviera i el Molí de la Nora) o ballant a La Rosaleda els diumenges a la nit. Va ser el cas de Jesús Puente, Ismael Merlo, Venancio Muro, Julio Riscal, Analía Gadé, Laura Valenzuela –durant el rodatge es va fer públic el seu festeig amb el productor José Luis Dibildos, que després seria el seu marit–, Mabel Karr o Paloma Valdés. Arturo Fernández i Tony Leblanc anaven i venien de Barcelona perquè tenien obra teatral en

cartellera. Lleida es va bolcar en el rodatge aportant extres i secundaris, inclosos els reclutes de la Divisió de Muntanya Urgell número 4 amb seu a Gardeny. Però és que, a més, a la pel·lícula es poden veure racons d’una Lleida ara ja oblidada com la plaça d’Espanya, el carrer Major amb les rajoles originals, els Camps Elisis amb l’estany, l’emblemàtic Quiosc del Gat, el cine Fémina, el Molí de la Nora fundacional, la plaça de Sant Francesc i els seus urinaris públics, o l’estació abans de les posteriors reformes. La preestrena, el 28 de desembre al Victoria i de rigorosa etiqueta.