Guerra, el defensa elegant
Amb només dos temporades al Camp d’Esports, el madrileny va deixar constància de la seua qualitat
al darrere lleidatà || L’equip va vorejar l’ascens a Segona en la 71-72 i en la 72-73, en què va ser capità
Guerra, dempeus, tercer per l'esquerra, en una formació de l'UD Lérida 72-73.
Posem-nos en situació. En la temporada 70-71 el Lleida (aleshores encara era Unión Deportiva Lérida) va recuperar la seua plaça a la Tercera Divisió que havia perdut en l’exercici anterior, 69- 70, a conseqüència d’una reestructuració (dels dos grups que enquadraven equips catalans, valencians i balears, es va passar a un, salvant-se únicament del descens a Preferent els vuit primers).
Guerra, capità del Lleida, en un Camp d’Esports amb molta boira.
Van ser dos campanyes convulses amb canvis a la directiva i a les banquetes del Camp d’Esports. Però en la 71-72, amb Martínez Cabrera a la presidència, el club va apostar per l’ascens a Segona. Amb Manolo Ruiz Sosa, com a entrenador, un exinternacional amb Espanya, es va reforçar a consciència. Un dels fitxatges va ser un central elegant, amb bon toc de pilota, procedent del Gimnàstica de Segòvia després de passar per la base del Reial Madrid. Era José Luis Guerra (Madrid, 1945). Ara, als 78 anys, acaba de morir a Salou, on tenia fixada la seua residència.
Traspàs rendible
Guerra per 300.000
pessetes de l’època, una
quantitat considerable
Ja al Nàstic amb un joveníssim Vicenç Amigó.
Al Camp d’Esports va jugar només dos temporades però va deixar empremta abans de fitxar pel Nàstic, a Segona Divisió. En els seus dos anys a la vora del Segre va vorejar l’ascens. En el primer va acabar quart, després d’anar líder moltes jornades, i en el segon, cinquè. Guerra va formar part d’una alineació que els aficionats se sabien de memòria, sobretot en l’apartat defensiu: Arbea, Llobet, Guerra, Esteban, Guzmán, Bujan... Després hi havia futbolistes destacats com Escolá, els germans Araujo, Reig, Tarrazona, Leflet, Mora, i els del planter Vendrell, Rué o Rabassa. Després de penjar les botes va passar a entrenar. Va ascendir el Nàstic a Segona B i a la Pobla Mafumet i al Tortosa, a Primera Catalana. Guerra, que a més del futbol tenia veritable passió pels Beatles (el seu viatge a Liverpool va ser un somni fet realitat, en companyia del seu gran amic Vicenç Amigó) també va entrenar el Tremp.
Guerra i Amigó de viatge a Londres amb parada a Liverpool.
