Francesc Tamarit, un artista d'allò més desconegut
Alumne de l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando a Madrid i, després d’una etapa a París, va tornar a Lleida || El seu estudi al carrer Hostal de La Bordeta s’hauria de preservar com a llegat artístic i cultural
La seua última obra, encara per acabar, dedicada a Sant Pere.
Francesc Tamarit (1943- 2024) va ser un excel·lent pintor i un molt bon escultor encara que, per desgràcia, amb molt poca repercussió mediàtica. Forjat a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando a Madrid i després d’un preceptiu pas per París per estudiar l’obra pictòrica d’Aristides Maillol, va tornar a Lleida per fer classes en el Cercle de Belles Arts i com a professor de dibuix en els col·legis Claver i Terraferma. A cavall de l’oli i l’aquarel·la la seua obra va ser definida per crítics del cossatge de López Pedrol, com una oscil·lació entre el surrealisme i el simbolisme mentre que Artur Vives el va qualificar com el pintor del somni de la llum.
L’estil pictòric de Tamarit, del més personal.
Anàrquic en la seua manera de treballar era poc donat a exposar els seus quadres. Potser la més coneguda de les seues exposicions va ser una a la sala Vilaltella del Cercle de Belles Arts en un llunyà 1970. O sigui, que poder disfrutar de la seua habilitat amb els pinzells resulta certament complicat avui dia, cosa que no passa tant en la seua faceta com a escultor utilitzant fusta, pedra i sobretot, marbre blanc de carrara. La seua producció més important van ser les obres religioses. Poden gaudir-ne a la façana principal de l’església d’Els Torms, on llueix el seu Sant Joan Baptista, o en la de Gimenells, amb un magnífic Sant Isidre o en la de La Sentiu amb el seu Sant Miquel Arcàngel en pedra. Tampoc no va ser gens menyspreable la seua tasca com a il·lustrador col·laborant en bona part dels treballs de l’historiador Josep Lladanosa, especialment rellevants són els seus dibuixos en la Història de Lleida de 1972, recreant edificis i carrers de la ciutat ara ja inexistents.
Francesc Tamarit.
Client habitual de La Masieta en Doctor Combelles (un local molt recomanable per degustar esmorzar de forquilla), sempre va voler fer un quadre conjunt amb un grup d’amics (Pau, José Carlos, Juan i el signant) però la seua sobtada mort ha deixat aquest projecte, i uns quants més, inconclús, més enllà d’uns simples esbossos al carbonet, mentre conversava amb nosaltres dissertant sobre el diví i l’humà però especialment de la història de Lleida, la seua gran passió.
Una de les seues pintures més representatives.
De fet, en el seu estudi, va quedar el seu últim quadre, al qual li faltaven encara unes últimes pinzellades. Es tracta d’una tela, a l’oli, sobre la figura de Sant Pere. Per això seria una bona idea que l’ingent material existent al seu taller del carrer Hostal de La Bordeta pogués ser conservat i inventariat adequadament per preservar el llegat d’aquest artista a qui mai no se li va fer la deguda justícia a la seua ciutat natal i entre els que cabria destacar, entre altres, els retrats que li va fer en els 60 a Natalia Castro, la model preferida de l’artista Julio Romero de Torres.
