Quatre dècades sense el cine Fémina a Lleida
El 1984 va tancar les seues portes una de les més emblemàtiques sales de projecció de Lleida || Remodelatge per l’arquitecte municipal Lluís Domènech i Torres “es va estrenar” el 16 d’abril de 1949
'Lo que el viento se llevó' es va estrenar al Fémina al 1951.
Si vostès passegen pel carrer Sant Antoni, ja arribant a l’Avinguda Catalunya, es trobaran una coneguda botiga de roba. Doncs sàpiguen que en aquest edifici es va alçar, entre 1949 i 1984, un dels cines més populars de la ciutat: el Fémina. De fet va ser la setzena sala de projecció que va obrir portes a Lleida. La primera va ser el Gran Cinematógrafo (1901-1902).
L’edifici del Fémina amb l’entrada principal a Sant Antoni.
El Fémina, de fet, es va estrenar l’octubre de 1943, al mateix lloc que va deixar vacant el Capitolio (1942- 1943). Pertanyia a l’empresa Gumá-Corberó que el primer que van fer va ser donar pendent al pati de butaques per facilitar la visió a l’espectador, però cinc anys després, Calixto Corberó i María Más, viuda de Gumá, van emprendre una reforma a fons que van encarregar a l’arquitecte municipal Lluís Domènech i Torres que va dissenyar un modern cine que limitava amb l’Avinguda Catalunya, Blondel, el carrer La Paloma i Sant Antoni, on tenia l’entrada.
L’escenari i pantalla des del pati de butaques.
El Fémina oferia, en les seues dos plantes, 816 butaques (416 en platea, que tenia les files en ventall i 410 en amfiteatre), escenari per acollir obres teatrals, fossa per a l’orquestra, servei de bar, guarda-roba, aire refrigerat i calefacció i la més moderna tecnologia en el departament de projecció, adaptada per a l’acabada de crear Tecnicolor (Aparell Ossa 7 d’alta intensitat i llanterna Suprac).
El vestíbul principal.
S'ha de dir que el Fémina va comptar amb el mateix projeccionista des de la seua inauguració fins al tancament el 1984, Ramon Florensa Pocallet que abans de jubilar-se encara passaria pel Xenon, de la mateixa empresa dels últims anys del local. No cal dir que l’èxit del Fémina va ser immediat acollint les més mediàtiques estrenes a la ciutat. N’hi ha prou amb recordar Lo que el viento se llevó, El Cid, La caída del imperio romano, El padrino, El gope o la preestrena de Companys, procés a Catalunya de Josep Maria Forn (1979) amb Luis Iriondo i Marta Angelat amb un ple absolut.
Programa de mà dels 50.
