Frederic Godàs, un segle lluny de Lleida
El fundador del Liceu Escolar està enterrat a França des de 1920 || Cap govern municipal ha fet gestions per portar-lo a casa
En aquest edifici, llavors escola municipal, de Sénaillac-Latronquière, va passar els seus últims dies.
Frederic Godàs i Legido (1879-1920) fa 104 anys que està enterrat en una oblidada tomba a la localitat francesa de Sénaillac-Latronquière, al cor del Midi-Pyrénées, sense que cap govern municipal hagi fet cap gestió per repatriar les seues restes fins a la seua Lleida natal. Després de la seua mort produïda per una septicèmia a causa d’una ferida al coll provocada pel coll dur de la seua camisa, el trasllat de les seues restes mortals es va fer impossible per qüestions econòmiques. Després, amb la Guerra Civil, va ser impossible. Sota el franquisme, ni plantejar-ho, però amb la democràcia, la Paeria (Siurana, Oronich, Ros, Pueyo ni Larrosa) van moure, ni han mogut fitxa perquè el fundador del Liceu Escolar pugui descansar en pau entre els seus.
El net de Frederic Godàs i la seua esposa, a la tomba del pedagog.
Godàs, innovador mestre, seguint les línies marcades per Ferrer i Guàrdia es va proposar de crear un col·legi apartant-se de les línies docents més tradicionals. Al número 22 del carrer Cavallers va obrir el seu primer centre, amb un únic alumne. Després es va traslladar al 42 del mateix carrer, ja amb 50 alumnes matriculats, i el 1913 va inaugurar a Blondel el Liceo Escolar, que en la seua època d’esplendor va arribar a tenir 500 alumnes. Es tractava d’un edifici de tres pisos amb una ala central i dos de laterals. A la façana figuraven els noms d’il·lustres docents com Rousseau, Fröbel, Spencer, Montesino, Vives i Ramon Llull, i per sobre de tots, el pedagog suís Pestalozzi, inspirador de la seua pedagogia docent que no era cap altra que les classes mixtes, potenciar les activitats culturals com la música, la pintura o el teatre; l’activitat física (va comprar a Balmes un terreny on després s’alçaria la pista Cervantes), les excursions i els intercanvis amb altres centres. Tanmateix, el 1920 la seua obra es va truncar durant un viatge a Noruega per estudiar noves línies pedagògiques. La ferida el va fer aturar-se a Sénaillac, a casa d’un mestre amic seu, on acabaria morint. Disset anys després, el 1937, les bombes feixistes acabarien amb el seu somni.
Godàs, poc abans de la seua mort.
Lleida TV va ser el primer mitjà que va poder filmar la tomba de Godàs per al documental El braç de les fúries.
