La lona del Camp d'Esports que va ser talismà perquè el Lleida guanyés el Reial Madrid
El mural de SEGRE per tapar les obres del Gol Nord al Camp d’Esports va portar sort al Lleida per
guanyar el Reial Madrid || Després de vèncer el Barça, una altra històrica victòria a Primera
El mural patrocinat per SEGRE al Gol Nord va portar sort als jugadors de Mané.
Mesos enrere, durant la celebració de l’ascens a Primera divisió, Miguel Rubio, el capità del Lleida, va fer una promesa des del balcó de la Paeria davant dels milers d’aficionats que homenatjaven l’equip. Va assegurar que en la següent temporada guanyarien el Barça i el Madrid. Va complir la seua paraula.
David de la Hera, Gonzalo, i Herrera, celebrant la victòria.
El 20 de novembre del 1993, el Lleida va vèncer 0-1 al Barça de Cruyff, que aquell any guanyaria la Lliga, al Camp Nou. El 6 de març del 1994, s’han complert ara 30 anys del fet, el Reial Madrid també sortiria derrotat del Camp d’Esports. Amb un camp ple a vessar, amb un mosaic espectacular blanc-i-blau, els de Mané van ser capaços de derrotar els blancs.
Caràtula del resum del partit, en VHS, que va entregar el diari.
Sempre es va dir que SEGRE havia portat sort als blaus amb un mural gegantí que cobria totalment el Gol Nord que acabava de ser demolit a causa de les reformes de l'estadi lleidatà. Sí, perquè els dos gols del Lleida, Sergi Parés i Sören Andersen, es van marcar en aquesta porteria. Va ser una jornada històrica que va tenir la cirereta en el resum, de 30 minuts, el diumenge següent, que el diari va lliurar als seus lectors facilitat per TV3 que llavors va oferir la trobada en directe. Les còpies, que es van esgotar abans del migdia, encara estaven editades al format VHS.
Foto històrica: Luis Enrique amb la samarreta del Reial Madrid.
El Lleida de Mané no va poder evitar, aquell mateix any, el descens, però van quedar aquestes dues gestes per al futbol lleidatà. Per cert que al Madrid militava Luis Enrique que poc després fitxaria pel FC Barcelona. El partit també es va recordar per l'agressiva bronca que l'entrenador blanc, Benito Floro, que va ser cessat aquella mateixa setmana, va deixar anar els seus jugadors durant el descans i que va ser recollida íntegrament pels micròfons del Canal+ (els vestidors estaven en obres) per al seu popular El día después.
