Els 30 anys del gran ascens de la UE Tàrrega
Al final de la temporada 93-94, la Unió Esportiva Tàrrega va recuperar la seua presència a la Tercera
Divisió estatal || Es va mantenir en la categoria durant onze campanyes consecutives
Els jugadors saludant des del balcó de l’ajuntament de Tàrrega a una entregada afició.
En aquest 2024 que se n'acaba d'anar s’han complert 30 anys d’un ascens històric per al futbol lleidatà en general, i de la Unió Esportiva Tàrrega en particular: el seu retorn a la Tercera Divisió, la quarta categoria del futbol espanyol, en què ja havia militat durant tres temporades, abans de la seua desaparició en la campanya 1953-1954.
La plantilla de l’ascens a la Tercera Divisió
L’equip de la capital de l’Urgell no es va deixar portar pel desànim i, poc després, en la 56-57 va tornar a competir després d’una fusió entre el Tarraguense i el Club d’Amics de Ràdio Tàrrega. Amb tenacitat i voluntat, i després d’una llarga travessia pel desert, va aconseguir assolir la Primera Catalana, en la 91-92, un estat intermedi entre la Tercera i l’amateur Preferent. A partir d’allà tot van ser èxits. En la 91-92 va acabar en novena posició i en la 92-93, vuitè. Tots van considerar que en la 93-94 calia fer història. I la van fer. Josep Tasies era el president i Juli Carballo, el tècnic. La plantilla la van formar Verges i Navarro (porters), Balagueró, Valdivia, Caño, Sánchez, Farrús i Boté (defenses), Raich, Sala, Valero, Núñez, Higueras, Bernat, Riera i Gómez (centrecampistes), i Medina, Figueres, Iglesias, Torres i Badia (davanters). Va ser una brillant campanya i igualada fins al final.
La rua de l’ascens des d’El Pati fins l’ajuntament amb jugadors, cos tècnic, directius i aficionats.
De forma matemàtica, el Tàrrega va aconseguir l’ascens en la penúltima jornada amb un empat (1-1) davant del Banyoles, un altre dels aspirants, i celebrar-ho a Manresa, en el tancament de la temporada amb els dos equips ja ascendits. Cap a les nou de la tarda del diumenge 5 de juny de 1994, més de 1.500 persones esperaven l’autocar dels blaugranes. Va ser l’inici d’una festa que es va prolongar una setmana: rua des del Pati fins l’Ajuntament passant per una ofrena a la Verge de l’Alba, patrona de la ciutat. El Tàrrega va aguantar onze temporades a Tercera sent l’equip més longeu i va vorejar l’ascens en dos play-offs consecutius
