Baqueira Beret, plató de cine

Ara que s’estudia la possibilitat que la seqüela de la multipremiada Casa en flames de Dani de la Orden, amb el més que probable títol de Casa en cendres, es rodi a Baqueira Beret, és bo recordar l’anterior pel·lícula que va escollir com a escenari a l’estació d’esquí aranesa. El 1995 Jaime Chávarri va elegir Baqueira per rodar tots els exteriors de Gran Slalom, una comèdia d’embolics, protagonitzada per Juanjo Puigcorbé i Laura del Sol amb la presència en el repartiment de Pilar Bardem, Santiago Ramos, Josep Maria Pou i Joaquim Kremel. El film, que no va acabar de quallar ni entre la crítica ni el públic, es va rodar en escenaris naturals, a més de Baqueira, del Port de la Bonaigua, Unha i Salardú.

De fet, la Val d’Aran, abans de Gran Slalom, que explica els avatars d’un jove oficial de la Guàrdia Civil en el seu primer servei en una estació d’esquí pirinenca en què es troba amb una misteriosa dona que li causarà nombrosos problemes, ja havia acollit el rodatge de fins a set pel·lícules més, en les quals els escenaris aranesos van acollir històries d’espionatge ubicades a Suïssa (Misión en Ginebra), la Segona Guerra Mundial amb els últims nazis amagant-se a les muntanyes bavareses (El último día de la guerra), homes llop (La maldición de la bestia), lladres de cadàvers a Edimburg (El jorobado de la Morgue), els maquis (Uno del millón de muertos), o un film promocional d’un grup musical, molt popular als seixanta, anomenat Los Pasos (Long play). I aquí es podria afegir, així mateix, Verd madur (Siega verde en la seua versió en castellà), que va compartir rodatge amb Sort i el parc d’Aigües Tortes. 

Verd madur, dirigida el 1960 per Rafael Gil i protagonitzada per Jeanne Valerie, Carlos Larrañaga, Rafael Bardem i Marta Angelat, té l’honor de ser el primer film en català estrenat en sales comercials durant el franquisme. Anteriorment, el 1952, Ignacio F. Iquino va rodar El judas a Esparreguera però Franco, atès el caràcter religiós del film rodat per actors no professionals, tret d’Antonio Vilar, durant l’escenificació de la Passió d’Esparreguera, va autoritzar-ne la projecció, també en català, únicament durant la Setmana Santa i en un molt reduït nombre de cines. En canvi, Verd madur va tenir un ampli recorregut, amb diverses setmanes a la cartellera, gràcies a la perseverança, i també influències, de l’advocat i escriptor lleidatà, Josep Virós i Moyés (Llesui 1905-Barcelona, 1987) que va produir personalment l’adaptació de la seua novel·la, amb el mateix títol. El film que es va projectar primer en castellà (1961) explica l’enfrontament al Pirineu lleidatà de dos famílies centenàries, la de Can Pujalt, rica i poderosa, i la de Can Canot, vinguda a menys. El 27 de maig del 1968 va aconseguir finalment estrenar- se en català.