Jaume Sisa va compondre 'Qualsevol nit pot sortir el sol’ mentre collia fruita a Lleida
La cançó compleix ara 50 anys de la seua presentació en societat
El cantant la va compondre al Poal mentre recollia fruita a l'estiu
Cisa, en una foto recent.
Una de les cançons més emblemàtiques del músic Jaume Sisa (Barcelona, 1948), és sens dubte Qualsevol nit per sortir el sol. El que no gaire gent coneix és que el tema, que va veure la llum per primera vegada el 1975, és a dir que compleix ara el seu primer mig segle de vida, va ser compost durant un estiu, un parell d’anys enrere, en la que Sisa treballava en una finca de la localitat lleidatana del Poal recollint préssecs i peres, per guanyar-se unes pessetones ja que malgrat que la seua carrera musical va començar el 1968, la seua economia no era gaire pròspera.
La caràtula del disc que va veure la llum el 1975 i va ser tot un èxit.
El tema, tot un clàssic en el repertori de la música popular catalana, serà reeditat aquest mes de febrer, en vinil transparent, amb una foto històrica de l’època, autografiada juntament amb el pai-pai que la seua discogràfica de llavors, Als 4 vents, va posar en circulació en aquell temps. Jaume Sisa, recordant el moment, ha confessat que mai li va passar pel cap crear un himne, ni res que se li assemblés, amb Qualsevol nit pot sortir el sol, un àlbum amb vuit cançons, encara que reconeix que va suposar una empenta a la seua carrera.
Cisa, en els 70.
El 1971 havia gravat Orgia, del qual es van vendre 300 exemplars, cosa que va fer que es busqués feina com a administratiu en una companyia d’assegurances. Per una sèrie de casualitats va poder gravar-la i va arribar a vendre 100.000. Tota una bomba que li va permetre viure, a partir de llavors, de la música, encara que cap de les seues altres composicions no arribés a xifres semblants.
Cisa amb el seu 'Nit de Sant Joan', composta per a un espectacle de Dagoll Dagom.
Sisa sempre ha assegurat que mai no es va prendre gaire seriosament la cançó mentre l’escrivia al Poal. Es va limitar a llistar personatges de còmic que recordava de la seua infantesa amb l’única condició que no fossin éssers reals. Víctor Jou, Rafael Moll i Claudi Martí, que acaben d’obrir el segell Edigsa, van creure en ell i així va nàixer la cançó amb el piano de Jordi Vilaprinyó; els cors de Dolors Palau, i la corda de Manel Joseph i Xavier Riba. La resta ja és història.
