El Lleida, l’inquilí del Camp d’Esports
Encara que de propietat municipal, l’equip sempre ha jugat en aquest camp des de 1945 || El complex va ser construït per Joventut Republicana el 1919
L’estiu del 1950, el Camp d’Esports va assistir a la gesta més gran de la UD Lérida: l’ascens a Primera.
Quan l’acabada de crear Unión Deportiva Lérida va arribar al Camp d’Esports, la temporada 1945-1946, de la mà de la nova Tercera Divisió, el complex ja estava estrenat des de l’1 de gener de 1919 gràcies a la iniciativa de Joventut Republicana de Lleida i dels seus màxims representants, en aquell moment, Alfred Perenya i Humbert Torres que van encarregar a l’arquitecte local Adolf Florensa un projecte a l’altura de la ciutat. I ho va fer. El Camp d’Esports va ser reconegut com el millor d’Espanya i a l’altura dels millors europeus: camp de futbol, velòdrom, pista de patinatge, frontó, pistes de tenis i amb parc infantil, i dispensari inclosos.
El plànol original del que acabaria sent el Camp d’Esports
Els primers futbolistes en jugar en el complex esportiu van ser els del Juventut FC, primer, i el Lleida FC després, dos dels equips capdavanters del futbol català dels anys 20. La guerra civil, tanmateix, ho va canviar tot. El règim franquista es va apoderar de les instal·lacions i les va traspassar a l’ajuntament que, al seu torn, les va cedir al Leridano, un equip creat per militars que mai no va connectar amb la ciutadania. Mentrestant, el Lérida Balompié omplia cada quinze dies el vetust camp de la carretera de Corbins (actual Baró de Maials). Així les coses van acabar per fusionar-se i així va nàixer la UD Lérida que, des de 1945, va ser l’inquilí del Camp d’Esports amb el vistiplau dels successius ajuntaments. Amb la transició es va tornar el complex als seus legítims propietaris que, al seu torn, van tornar a cedir-los a la Paeria que, amb successius convenis, va permetre a la UE Lleida utilitzar-lo. Els dos ascensos a Primera (1949- 50 i 1992-93) van ser les fites d’aquest club que va jugar el seu últim partit el 15 de maig del 2011. A partir de llavors van canviar les regles del joc per sempre.
Presidents que van deixar empremta a la UE Lleida
- Joan Porta. Successor del primer president, Sebastià Tapies. “Va estrenar” el Camp d’Esports, a Tercera Divisió (1945-46), ja com a Unión Deportiva Lérida, després de la fusió de l’antic Lérida Futbol amb el Leridano.
- Eduard Estadella. Ascens a Segona Divisió (1948-49). Ascens a Primera Divisió (1949-50), una fita històrica.
- Ramon Vilaltella. Ascens a Segona Divisió (1964-65). Va aconseguir acabar la reforma de la Tribuna coberta comprada a l’Espanyol pels anteriors presidents Antoni Rocafort i Laureano Torres. Va instal·lar la il·luminació artificial per a partits nocturns.
- Martínez Cabrera. Ascens a Tercera Divisió (1969-70).
- Pepito Esteve. Ascens a Segona B (1975-76) gràcies a una reestructuració. Trasllat de les oficines del club al Camp d’Esports i els vestidors, del Gol Nord als baixos de la Tribuna. Va proposar de crear la Ciutat Esportiva del club i va normalitzar el nom de l’entitat, d’UD Lérida a la UE Lleida.
- Mario Durán. Ascens a Segona A (1986-87). Ascens a Segona B (1989-90). Ascens a Primera Divisió (1992-93).
- Miquel Pons. Ascens a Segona Divisió A (2003-2004).
- Annabel Junyent. Va firmar la desaparició de la UE Lleida la temporada 2010-11. El 15 de maig del 2011 va jugar el seu últim partit en el Camp d’Esports davant de l’Hospitalet. Després vindrien ja el Lleida Esportiu i l’actual Lleida CF.
