Idiakez (Imanol) va tenir a tocar amb el Lleida l'ascens a Segona A
Una fatídica tanda de penals va frustrar, en la temporada 2015-2016, l’ascens del Lleida Esportiu a la Segona A
Imanol Idiakez consolant els seus jugadors.
Ara que Iñigo Idiakez s’ha fet càrrec de la banqueta del Lleida CF per intentar entrar en el play-off d’accés a la Primera RFEF és bo recordar que la temporada 2015-2016 el Lleida Esportiu va tocar l’ascens a Segunda A amb la punta dels dits amb un altre Idiakez, el seu germà Imanol, com a entrenador.
Va ser l’últim intent, fins ara, per entrar en el futbol professional de l’equip lleidatà coincidint amb la millor etapa dels germans Esteve com a propietaris del club.
Molo abraçat per un aficionat.
Després d’un primer exercici de transició, amb Emili Vicente al capdavant de l’equip, va arribar Toni Seligrat, que va encadenar dos play-offs consecutius que es van perdre en segona ronda. El primer en una cruel pròrroga a Leganés; i el segon en una altra fatídica tanda de llançaments des del punt de penal, a Jaén.
Imanol Idiakez no va aconseguir el seu objectiu el seu primer any, però sí en el segon. En una temporada que començava a ser convulsa amb nòmines pendents, els jugadors van fer una “vaga a la japonesa” i amb una impecable segona volta van aconseguir colar-se en els play-offs, encara que sense el factor camp a favor.
La plantilla, desconsolada, va agrair als seus seguidors el suport rebut.
El Lleida va eliminar primer al Barakaldo (1-0 al Camp d’Esports i 1-1 a Lasesarre) i després va sorprendre el favorit Madrid Castella (1-0 a casa i 0-3 a Valdebebas). Finalment, la final va aparellar als blaus amb el Sevilla At. En l’anada els andalusos es van imposar 0-1 però el Lleida es va conjurar per aconseguir l’anhelat ascens. I no va estar sol en la Ciudad Deportiva José Ramón Cisneros Palacios.
Sota un sol de justícia, per sobre dels 35 graus a l’ombra, prop de dos mil aficionats van protagonitzar una veritable marea blava arribant a Sevilla en AVE, cotxes particulars, autocars i fins en un vol xàrter des de l’aeroport d’Alguaire.
L’afició desplaçada a Sevilla no va deixar mai d’animar els seus jugadors.
El Lleida va jugar més i millor que els sevillistes i va aconseguir equilibrar l’eliminatòria amb un gol de Carlos Rodríguez en els primers compassos del segon temps. En la pròrroga Julen Colinas va tenir l’ascens a les seues botes però no va definir sol davant de José. I van arribar els maleïts penals. Pau Bosch va veure que el seu llançament l’aturava el porter local (el Sevilla ja n’havia fallat un) i va haver d’arribar a la mort sobtada. Òscar Rubio va enviar el seu al travesser i el porter José va sentenciar l’eliminatòria. El drama estava servit, fins ara.
