El Poal reclama un col·legi després de 50 anys de classes a l’ajuntament

Uns cinquanta veïns del Poal es van manifestar ahir per reclamar un nou col·legi d’Educació Primària, després de 50 anys en què els nens han rebut classes als baixos de l’edifici de l’ajuntament.

L’immoble acull també el consultori mèdic i, per primera vegada aquest any, una guarderia rural. La presidenta de l’associació de mares i pares d’alumnes (Ampa), Isabel Santacreu, va assenyalar que els estudiants “han de sortir al carrer per anar d’una classe a una altra”. Per la seua part, l’alcalde, Rafel Panadés, va recordar que el consistori va destinar 317.000 euros en ajuts del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya a urbanitzar els terrenys cedits a Ensenyament per edificar la futura escola.

La localitat reclama que ha arribat el seu moment després d’inaugurar-se al Pla l’escola de Sidamon

Reñé preveu mantenir les subvencions, que beneficien també 163 guarderies municipals

“El 2011 vam donar el permís a la conselleria perquè iniciés les obres, i des d’aleshores tot segueix igual”, va indicar el primer edil. “És el moment d’avançar”, va afegir Panadés, per a qui, després de la inauguració aquest mateix mes de la molt reivindicada escola de Sidamon, ara al Pla d’Urgell és el torn del Poal. “Tant el consistori com la direcció del centre estem en contacte permanent amb Ensenyament per insistir que l’escola es faci tan aviat com sigui possible”, va recalcar.

El centre iniciarà el curs amb trenta-set alumnes inscrits. L’alcalde va explicar que el proper curs 2017-2018 s’espera arribar als vint-i-un alumnes a l’aula d’Educació Infantil i va assegurar que “no tenim espai” per poder-los acollir a les instal·lacions actuals.

De la mateixa manera, va apuntar que “l’ajuntament no pot ampliar les seues dependències a la planta baixa”, ocupada per les aules. “Si la manca d’espai és un criteri del departament d’Ensenyament a l’hora de decidir la construcció d’un nou centre, el Poal és un clar exemple d’aquesta situació”, va subratllar.

La reivindicació del Poal se suma a la que mantenen des de fa anys l’ajuntament i les famílies d’alumnes del col·legi d’Almenar, si bé en aquest cas el consistori espera que la conselleria d’Ensenyament pugui iniciar per fi les obres entre finals d’aquest any i principis del que ve.

La protesta organitzada ahir a la localitat del Pla se suma a altres conflictes que han precedit l’inici del curs a les comarques lleidatanes, alguns dels quals ja s’han resolt.

Així, les famílies d’alumnes del col·legi Vall Fosca (Pallars Jussà) han desconvocat les protestes previstes per demà, després que el professor al qual vetaven hagi sol·licitat finalment el trasllat a un altre centre. Per la seua banda, les famílies del Cogul que rebutjaven el trasllat dels seus fills a Castelldans arran del tancament del col·legi del seu municipi han acceptat portar-los a les Borges.

lleida

El president de la la Diputació, Joan Reñé, té previst mantenir el suport a les famílies en matèria de subvencions a escolars de municipis de Lleida, segons fonts de la corporació provincial. En els darrers cinc anys, la Diputació ha aportat 16,8 milions d’euros a aquest tipus d’ajuts, en bona mesura suplint la falta de liquiditat de la Generalitat en aquesta matèria. D’aquesta forma, en aquest temps, ha destinat 2.256.000 euros a ajuts al transport escolar no obligatori, que gestionen a Catalunya els consells comarcals. Se’ls sumen 729.000 euros més en ajuts al menjador escolar, cosa que equival a un terç del cost del menjador dels nens que viuen en municipis petits sense escola i que han de desplaçar-se al col·legi d’una altra població dins el seu mateix municipi. Les famílies pagaran un màxim de 3,10 euros del preu del menú diari del menjador escolar, independentment del que costi.

Cal assenyalar que la llei estatal estableix l’obligatorietat de concedir ajuts al menjador i al transport escolar en el cas d’alumnes que s’hagin de desplaçar a altres municipis per rebre educació. Tanmateix, tradicionalment la Generalitat havia cobert els ajuts per a la resta dels casos, ja que havia detectat nombroses famílies (de fins a sis-cents estudiants a Lleida) els fills de les quals s’han de desplaçar a un altre nucli de població situat en el mateix municipi sense tenir dret a subvenció. Tanmateix, la Generalitat va deixar de fer aquestes aportacions per falta de diners i la Diputació les va substituir.

A més, la corporació ha destinat en l’últim lustre 13,9 milions d’euros més a ajudar els ajuntaments a assumir els 875 euros per plaça matriculada de les 163 guarderies municipals que hi ha en 101 municipis de la província de Lleida.