La sequera sotja de nou

L’estació meteorològica que els regants del Canal d’Urgell tenen a la seu, a Mollerussa, ha obtingut els últims tres mesos la pitjor xifra de pluges des del 1994. Entre el juny i l’agost del 2016 es van registrar al pluviòmetre de la capital del Pla 14,9 litres per metre quadrat. Cal remuntar-se a l’estiu del 1999 per trobar una xifra tan ínfima (15 litres) i arribar fins al del 1994 per veure un registre inferior: entre el juny i l’agost d’aquell any van caure únicament 5,7 litres per metre quadrat. Experts i institucions coincideixen a alertar de la sequera meteorològica que ja sotja Catalunya. Les pluges han sigut escasses durant tot l’any hidrològic, és a dir, des de l’octubre del 2015.

Tanmateix, dos factors juguen a favor de la reducció de l’impacte de la sequera: les reserves de neu a les capçaleres dels rius del Pirineu, que han arribat als pantans, i el final de la

L’ACA preveu aprovar un pla de sequera que inclou escenaris de sequera i restriccions

campanya

de regadius, que ja s’atansa. En el primer cas, gairebé tots els embassaments registren a aquestes altures xifres de reserves d’aigua inferiors a la mitjana dels últims cinc anys.

Al Segre, Oliana i Rialb estan al 40% de la capacitat, però a la Noguera Pallaresa se situen sobre el 50 o el 60% del volum total. A l’Éssera, en canvi, Barasona té només 14 hectòmetres cúbics d’aigua (un 12% de la capacitat), fet que ja ha portat els regants de l’Aragó i Catalunya a recórrer a mesures extraordinàries com el bombatge d’aigües des de la zona regable de Pinyana des d’un canal d’enllaç entre els dos sistemes de reg. Aquest sistema es va habilitar en plena sequera de fa una dècada. Segons la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), els cultius de l’Aragó i

Catalunya

són els més mal parats per la falta de pluges i 8.000 hectàrees de cereal de segona collita estan en perill. D’aquí que racionin l’aigua per al que queda de campanya. Aquesta mesura i les cisternes a la localitat de la Pobla de Castre (Osca) són les úniques conseqüències en aquesta gran zona regable a cavall de les dos autonomies.

A la resta de Lleida, en canvi, amb millors reserves d’aigua als pantans, ja es porten les primeres cisternes a municipis que depenen del proveïment de fonts naturals (vegeu la pàgina 4) i agricultura i ramaderia ja pateixen oficialment danys: oliveres, ametllers, pastures de muntanya i vinyes de secà estan notant els efectes de la falta d’aigua. La conselleria d’Agricultura no vol entrar a valorar encara els perjudicis, a l’espera que finalitzin les campanyes de recol·lecció. Només en el cas de la vinya, amb la campanya a punt d’acabar, sí que s’ha parlat d’un 20% de pèrdues en secà. La conselleria estima que el pagament dels ajuts de la PAC abans de finalitzar l’any i la reducció de mòduls, per a la qual cosa insisteixen davant del Govern central, poden pal·liar els efectes de la prolongada falta d’aigua.

El fantasma de la sequera reapareix i ha començat a recordar als més afectats situacions com la del cicle del 2005, 2007 i 2008, que va portar fins i tot que la Generalitat dissenyés sense publicitat un transvasament de la conca del Segre a les conques internes a la Cerdanya. L’episodi va finalitzar amb pluges in extremis quan l’Estat ja havia avortat el polèmic projecte de la Generalitat i estava a punt de començar les obres per prolongar el ministransvasament de Tarragona a les conques internes. No va ser necessari. Ara, l’ombra del que va ocórrer aquells anys ha tornat i a les conques internes l’Agència Catalana de l’Aigua preveu aprovar pròximament un pla especial de sequera (en informació pública fins a principis d’octubre) que inclou diferents escenaris de sequera i mesures restrictives per pal·liar-ne els efectes. La major part de les comarques de Lleida es regeixen pels criteris de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que no preveu prendre cap mesura. Fonts de l’organisme de conca van assenyalar que la demanda d’aigua ha baixat amb l’avanç de la campanya de regadius, per la qual cosa la falta de pluges no té els mateixos efectes que a començaments de l’estiu. La sequera meteorològica es compensa a Lleida amb les reserves dels pantans. Malgrat tot, alguns experts ja assenyalen la possibilitat que es tracti d’un cicle de sequera més llarg, de manera que tot i algunes pluges al llarg de la tardor es repeteixi l’any que ve. Tal com va succeir a mitjans de la passada dècada.

Des d’aleshores, no obstant, s’ha avançat alguns passos en matèria de regadiu i modernització de regs que poden haver preparat millor els sectors més afectats per suportar aquest envit. En paral·lel, als secans, el clam per accedir a l’aigua s’ha accentuat.

Els tres mesos d’estiu amb menys pluja des del 1994Ens hem de remuntar al 1994 per trobar un estiu amb tan poca pluja com el d’enguany. Llavors es van registrar a Mollerussa 5,7 litres per metre quadrat en el període del juny a l’agost i aquest any la xifra es limita a 14,9. Aquest estiu està sent especialment sec, com demostra el fet que la mitjana històrica de precipitacions en aquests tres mesos se situa en 72,95 litres.