SEGRE

MUNICIPIS MEDI AMBIENT

Alpicat s’afegeix al rebuig a la recollida de residus porta a porta

Inici del recompte dels vots ahir a l’ajuntament d’Alpicat.

Inici del recompte dels vots ahir a l’ajuntament d’Alpicat.

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’ajuntament d’Alpicat es va sumar ahir als d’Aitona, Alfés, Torre-serona, Benavent, Rosselló, Torrefarrera, Albatàrrec i Vilanova de la Barca al rebutjar la recollida de residus urbans porta a porta que promou el consell del Segrià. Els veïns d’Alpicat van votar a favor de mantenir les illes de contenidors. De les 637 persones que van votar, 570 van ser favorables al sistema de recollida d’illes de contenidors, mentre que 63 van ser partidaris del sistema porta a porta, i 4, nuls. Tenien dret a vot un total de 4.953 persones, de manera que la participació va ser del 12,8%. El consistori d’Alpicat va deixar en mans dels veïns l’elecció del sistema de recollida de residus urbans, que finalment ha estat favorable al sistema de recollida en illes de contenidors. Abans de votar s’havien celebrat dos sessions informatives sobre els punts a favor i en contra de cada una de les opcions. L’alcalde d’Alpicat, Joan Gilart, va dir que “el no rotund de la població és determinant” i que amb les dades actuals “serà molt difícil que s’apliqui el porta a porta a Alpicat”.

Al marge de Lleida capital i Almacelles, amb sistemes de recollida propis, i els municipis que hi han votat en contra, la resta de 27 pobles del Segrià han recolzat el porta a porta adduint que s’abaratiran costos i permetrà tenir un servei més efectiu. El consell respectarà la voluntat de cada municipi. Les dos opcions s’inclouran en el concurs per a la gestió del servei de cara a posar-lo en marxa l’any que ve.

Projecte per convertir els terrenys de l’antiga Safyc, ara Murgaca, en sòl industrial

L’empresa va presentar el mes de març passat el projecte d’urbanització voluntària de la zona, que ascendeix a 800.000 euros i que anirà a càrrec de la mateixa firma. L’expedient pretén integrar aquesta zona com una parcel·la més del polígon Camp Llong, i d’alguna manera “legalitzar les naus que s’hi van construir als anys cinquanta”, va concloure Vidal.

tracking