«L'AP-2 ha d'estar bonificada entre les Borges i Montblanc»

El síndic de greuges va considerar vexatori el tracte als usuaris catalans de Renfe i Adif. Què està fent la conselleria en aquest sentit?

Tenim diversos fronts oberts: un, de negociació, amb molt pocs resultats. Un altre, d’inversió en nous serveis de la Generalitat. Un tercer, obrim expedients i sancionem Renfe com a operador nostre quan hi ha situacions que són irregulars. I quart, hem obert la via judicial perquè Adif garanteixi que els serveis de la Generalitat siguin viables.

Poden entendre’s, Territori i Foment, en un moment com l’actual?

Deixi’m dir que el cinquè és que demanem la transferència total i absoluta de les línies. Quan hem tingut tot el control, com en la línia de la Pobla, hem sigut capaços de proveir un servei millor i per això hem triplicat el nombre d’usuaris. I responent a la demanda d’ajuntaments i consells, apostem pel sistema de Rodalies a Lleida i posarem tres serveis més entre Lleida i Cervera a partir del gener. L’haurem d’operar amb una xarxa d’Adif.

Ferrocarrils de la Generalitat podrà operar aviat en el tram estatal de la línia de la Pobla de Segur? Es tracta d’una qüestió política?

No. És burocràcia. FGC ha de tenir personalitat jurídica com a societat anònima. És una de les paradoxes de la nostra relació amb l’Estat, que pot arribar a exigir condicions tan absurdes com aquesta.

La carretera N-240 està pendent de solució. Veu una bona opció la desviació de camions per l’autopista?

Primer hi ha una bona notícia, que és que es desbloqueja una vegada per sempre el túnel del coll de Lilla. El nostre plantejament abans del 2021, quan finalitzen les concessions de les autopistes, és bonificiar tots els trànsits des de Montblanc fins a les Borges. No té sentit construir una autovia en paral·lel a una autopista que ja existeix.

Bonificar vol dir, doncs, gratuïtat?

Sí. I de les Borges Blanques a Lleida cal duplicar la carretera N-240. No ens serveix la gratuïtat perquè l’autopista queda massa lluny d’on és l’activitat. Es tracta de duplicació, no de desdoblament de la carretera. L’objectiu és drenar l’accés als polígons. No és per a trànsit de llarg recorregut. I això és el que hem demanat a Foment, i hem demanat que vagin ràpid.

Cap a on s’ha d’encaminar l’aeroport d’Alguaire?

Hem de continuar amb l’aviació comercial, ara molt vinculada al turisme del Pirineu, en què anem incrementant modestament el nombre d’usuaris, i l’altra aposta ha de ser la industrial. Estem treballat en diversos projectes. Un, de rellevant, vinculat al manteniment d’aeronaus. Ja comencem a tenir alguns operadors que semblen més viables i projectes més potents.

És el projecte d’Airhoster? Va amb retard.

Estem parlant de manteniment d’aeronaus més enllà d’aquest operador. I cal treballar amb la màxima discreció. Durant l’any que ve ens agradaria poder donar bones notícies en aquest sentit.

En quins fronts més treballa la conselleria?

Canviarem el model de gestió aeronàutica, de navegació aèria de l’aeroport. Fins ara, el control el feia ENAIRE, empresa pública de l’Estat, la qual cosa el fa molt car. L’aeroport de Lleida, des del punt de vista de control, només comptava amb vint-i-quatre hores al dia tres dies a la setmana. Ara, amb aquest concurs que estem a punt de resoldre, tindrem control aeri quinze hores diàries els 365 dies a l’any i surt molt més barat, amb un estalvi d’un milió d’euros anual. Hi haurà més hores, la qual cosa permetrà ampliar nínxols de mercat. És una clara aposta de la Generalitat per l’aeroport. Aquest concurs el fa conjuntament l’aeroport de Lleida i el d’Andorra, incorporant el servei Afis, que permet l’aproximació d’aeronaus amb un sistema mecànic.

Pel que fa al medi natural, han fet balanç de la reintroducció de l’ós Goiat al Pirineu? El territori n’està traient el rèdit que estava previst?

En cal treure més profit. A Astúries ho han fet i creiem que al sud de França no ho estan fent bé. Són dos milions de la UE per un ós que ara mateix no és a Catalunya. I cal injectar aquests diners al territori, fent-lo compatible amb el manteniment de la ramaderia.

Les mesures de compensació per l’impacte del Segarra-Garrigues estan donant alguna mena de fruit?

Catalunya és dels pocs països d’Europa en què en 24 hores poden arribar a veure’s fins a 200 espècies d’aus. Complir la sentència de la UE ha sigut car, però més ho hauria sigut pagar la multa per no fer-ho.