Tàrrega i la Segarra, a tres cèntims d'un acord per a la portada d'aigua de Rialb

Tècnics del consell comarcal de la Segarra i de Tàrrega negocien un acord per desencallar d’una vegada la portada d’aigua de boca de Rialb a la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Anoia. L’acord entre la Segarra i Tàrrega està només a tres cèntims de rubricar-se.

Urgell i Segarra tenen menys pressa per acabar el projecte ja que compten amb el Canal d’Urgell

Els tècnics estudien la proposta plantejada per la Segarra que consisteix que en el preu final de l’aigua es tingui en compte, a més del cost energètic de la impulsió (que seria la proposta de la Generalitat i que té el suport de Tàrrega), el cost de la inversió que s’hagi de dur a terme a cada territori. D’aquesta forma, la proposta de la Generalitat atén tres trams segons el cost energètic, amb un preu final de 0,51 cèntims el metre cúbic per a Tàrrega; 0,64 per a la Segarra i 0,69 per a la Conca de Barberà. La Segarra, en canvi, proposa que ja que en aquesta comarca la inversió és de 5,8 milions d’euros, a l’Urgell de 6,2 i a la Conca de 7,5 milions, el preu final sigui per a la Segarra 0,61 (3 cèntims menys) i que Tàrrega passi a pagar-ne 0,54 (tres cèntims més). La Conca de Barberà mantindria el preu inicial.

El president del consell, Xavier Casoliva, va dir que aquesta segona proposta fa que el repartiment dels costos sigui més just, ja que la Segarra és la que té un consum més gran (52%) i és on la inversió és menor, mentre que Tàrrega té una previsió de consum del 33% del total i la inversió és superior. A la Conca de Barberà, on el consum previst és del 15 per cent, el cost és el més gran.

A la solució final també pesa la necessitat d’aigua. Per exemple, mentre que fa una dècada que Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) proveeix la població amb garrafes d’aigua, a la Segarra i a l’Urgell la urgència és menor ja que amb el Canal d’Urgell tenen el proveïment garantit. Per a Tàrrega, segons la seua alcaldessa, Rosa Maria Perelló, el suport a la portada d’aigua es basa en una qüestió d’augmentar la qualitat de l’aigua i a poder fer una previsió per al creixement futur de la ciutat.

En cas de no fer-se el projecte, Tàrrega podria optar per un preu inferior (uns 5 milions) per fer una nova potabilitzadora. A més, la Segarra ha avançat una part de les obres. El consell va concertar el 2011 un crèdit per 2,6 milions d’euros que ja s’ha executat a la zona sud de la Segarra, que dins de la xarxa comarcal és l’única amb problemes reals d’aigua. Així, està en fase de licitació la construcció d’una potabilitzadora a la zona de Cercavins per garantir el subministrament a tota la zona sud.

Representants de tots els partits a Cervera han remarcat que la pujada serà un revés per a tota la comarca, en especial, per a les petites poblacions que són les més castigades per la nova tarifa. La marxa de la CAG no serà l’únic motiu per a la pujada de preus.

ASG vol servir també aigua a les granges, la qual cosa posarà en escac els alcaldes, que són els que hauran d’autoritzar la proposta. Si les granges també deixen el sistema actual d’aigües de la comarca, els alcaldes alerten que el subministrament podria tornar-se inviable, ja que més del 80% del consum als pobles procedeix de les granges.

lleida

La portada d’aigua de Rialb es va presentar per primera vegada el 1998 al consell comarcal de la Segarra. Tanmateix, no va ser fins al 2008, una dècada després, quan es va començar a materialitzar el projecte amb la construcció de la planta potabilitzadora de Ratera als Plans de Sió, una instal·lació que va dur a terme la Generalitat a través de l’Agència Catalana de l’Aigua. Un any després, el 2009, l’Estat i la Generalitat van signar un acord per a la construcció de la xarxa de proveïment d’aigua de boca per subministrar els municipis de les comarques de la Segarra, de l’Urgell i de la Conca de Barberà, amb un pressupost total de 32 milions d’euros, dels quals 15,5 serien aportats pels fons de cohesió de la Unió Europea.

Tanmateix, la falta d’acord entre les administracions espanyola i catalana va provocar que el projecte caduqués l’any 2013, de manera que es va acabar el termini perquè poguessin acollir-se als ajuts europeus. Llavors, el consell de la Segarra va proposar un segon projecte, en aquest cas redimensionat, i que reduïa la inversió a 18 milions d’euros.

La iniciativa també va caure en un sac foradat a causa de la crisi econòmica. La comarca optava llavors per tramitar un crèdit de 2,6 d’euros per solucionar el problema de la Segarra. Finalment, el 2015 la Generalitat va presentar el tercer i últim projecte, actualment en fase de negociació.

Aigua més cara a la Segarra si la CAG i les granges deixen la xarxa comarcal La marxa de la Corporació Agroalimentària de Guissona (CAG) de la xarxa comarcal d’aigües suposarà que la Segarra passarà a pagar l’aigua en baixa de 0,72 cèntims el metre cúbic a 0,95. Aquest increment afectarà tota la comarca ja que, de forma no habitual, el proveïment el gestiona directament el consell. Està previst que la CAG se subministri directament des de la nova conducció a punt d’acabar del Segarra-Garrigues.