Experts volen una llei de camins de transhumància per protegir-los

La província de Lleida, malgrat la gran tradició ramadera, no té a dia d’avui una classificació de les cabaneres reials per part de la Generalitat. La xarxa agropecuària catalana compta amb uns 20.000 quilòmetres de camins transhumants, dels quals tan sols el 15% estan classificats i la majoria estan situats a la província de Tarragona. És per aquesta raó que els experts en la matèria recomanen l’elaboració d’una llei catalana i el desenvolupament de polítiques específiques que permetin preservar, catalogar i recuperar aquests camins. Aquesta petició va ser un dels principals eixos de la jornada inicial del I Congrés de Transhumància de Catalunya que va tenir lloc ahir a Lleida i que continuarà el 21 d’octubre a Santa Maria i els Monjos i el 28 d’octubre a Tremp. Un dels ponents del congrés va ser el geògraf i perit judicial de camins Xavier Campillo, que va afirmar que “la llei espanyola sobre vies pecuàries del 1995, així com l’Estatut del 1979 i l’actual, atorguen la titularitat d’aquestes vies a les comunitats autònomes, cosa que les obliga a investigar-les, protegir-les i classificar-les”. Tanmateix, “zones tan importants en aquest sentit com el Pallars, Alt Urgell, Andorra i Cerdanya tenen la totalitat de les vies per classificar i, al ritme que porta la Generalitat, els 20.000 quilòmetres de camins transhumants de Catalunya no estan completament classificats fins d’aquí a uns 500 anys”, va afegir Campillo.

L’acte inaugural del congrés va comptar amb la presència del conseller de Territori, Josep Rull, que va destacar la importància de la xarxa de vies pecuàries ja que “són un element bàsic per a la cohesió territorial i una infraestructura tova extraordinària que funciona com un corredor biològic i, per tant, són una peça clau per a la biodiversitat del territori”.