El Pirineu, líder en la recuperació del turisme tot i tenir accessos de tercera

Lleida té a data d’avui poc més de 436.000 habitants i durant l’últim estiu va rebre la visita de 600.000 turistes. És una xifra que convida a la celebració, ja que suposa un 12% més que la registrada l’any passat i situa el turisme en números d’abans de la crisi. Al Pirineu, l’èxit ha sigut encara més gran. Bona part d’aquests 600.000 turistes es van concentrar a les comarques de muntanya, que s’han omplert de forma constant de viatgers entre juny i setembre, i on resideixen al voltant de 75.000 lleidatans, segons dades de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (Idapa). El Pirineu de Lleida encapçala diversos rànquings de turisme en diferents capítols, entre altres, el del turisme rural. Però és també líder en males comunicacions, especialment deficitàries en la xarxa secundària de carreteres, i en deficiències d’accés a telefonia i internet. El nucli de Baiasca (Llavorsí), on resideixen una quinzena de veïns, té l’accés tallat des del 12 de maig a causa d’una allau de roques sobre la carretera. Però no és l’únic cas; el mateix mes va quedar també inutilitzat uns dies l’accés de Caregue a Escàs (Rialp) per despreniments i altres vies com la que porta als Castells (Valls d’Aguilar) o a altres centenars de nuclis de població on són clarament deficitàries.

Les comarques de la vegueria del Pirineu i Aran sumen 77 municipis amb 612 nuclis agregats. Només 12 d’aquests municipis tenen més de 1.000 habitants i concentren el 60% de la població. Però l’altre 40% (30.000 lleidatans) viu en zones apartades. Un informe de l’Idapa assenyala que, mentre que els anys 60, 70 i 80 van estar marcats per l’èxode de població del Pirineu cap a zones urbanes i industrials, entre el 1991 i el 2013 la població va augmentar de 59.382 habitants a 74.882, i es va passar de 77 nuclis deshabitats a només 34.

Catalunya, Andorra i França treballen en la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions

La despoblació es va frenar als 90 i de 77 nuclis deshabitats al Pirineu es va passar a només 34 el 2013

A més, en els darrers anys han sorgit noves iniciatives per ressuscitar els antics pobles abandonats (això és, Solanell o Llirt). Però perquè això ocorri es requereix, en ple segle XXI, bones comunicacions i accés a internet.

L’economia del Pirineu ha canviat radicalment en les últimes dècades i el sector primari ha cedit la seua preeminència de fa un segle al terciari, especialment dominat pel turisme i, durant anys, la construcció. Però la crisi també ha fet efecte en aquest aspecte.

L’any 2008, el sector terciari ja tenia un pes en la població del Pirineu equivalent al 68% dels afiliats a la Seguretat Social, mentre que la construcció, en ple boom, suposava el 17% i l’agricultura i la indústria es repartien el restant 15% amb dificultats. El 2014, els serveis, liderats pel turisme, van copar més d’un 76%, la construcció va caure al 10% i l’agricultura i la indústria es van mantenir a la baixa. La situació del sector primari és especialment greu en la ramaderia, amb la pèrdua d’ajuts de la Unió Europea, la complexitat del PDR i els problemes amb la fauna salvatge.

El director general de Polítiques de Muntanya, Albert Alins, admet que el dèficit d’infraestructures i accessos als nuclis complica la vida al Pirineu. En canvi, remarca el patrimoni natural i cultural com a principal carta i afirma que les estacions d’esquí, encara que deficitàries (tret de Baqueira) són vitals per fixar l’economia i la població. Al costat d’això, les noves tecnologies arriben a poc a poc i ben aviat “totes les capitals de comarca tindran accés a la fibra òptica”.

Per la seua part, Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, va assenyalar que el patrimoni natural del Pirineu està a l’altura dels millors espais d’Europa i va anunciar que el parc treballa juntament amb l’espai natural de l’Arieja (França) i Comapedrosa i Sorteny (Andorra) per crear una marca única: el Parc Pirinenc de les Tres Nacions. Garriga posa sobre la taula també la clau del debat sobre les comunicacions: l’absència de túnels des d’Andorra fins a Vielha contribueix a preservar el patrimoni perquè redueix el risc de massificació. En matèria d’accessos, reconeix que la situació del Pirineu és un “drama”.

L’alcalde d’Esterri d’Àneu, Ramon Villuendas, assegura al seu torn que el “desequilibri territorial és exagerat” en qüestió d’infraestructures com l’Eix Pirinenc i les telecomunicacions. També lamenta la falta de pressupost per mantenir el territori, “protegit gairebé en un 100%”. Carlos Guàrdia, geògraf i col·laborador de l’Idapa, assenyala que hi ha moltes diferències entre les sis comarques del Pirineu, encara que tenen en comú la riquesa turística i natural, així com el dèficit en infraestructures. Amb el 18 per cent del territori i l’1 per cent de la població “hem de ser capaços d’atreure talent i activitat econòmica”.

En un dels seus informes, l’Idapa conclou que “la vocació turística del Pirineu ha de passar per integrar en aquest sector terciari la resta, indústria artesanal de qualitat i agroalimentació, posicionant-se al mercat internacional o com a alternativa al sol i la platja”.