MUNICIPIS URBANISME
Guissona urbanitza una zona per a 140 cases al tenir ja 100
De persones que treballen a la població però viuen fora o de lloguer
La zona on es preveu construir el centenar d’habitatges a la zona d’expansió de Guissona.
Guissona urbanitzarà l’entorn de la rambla dels Segadors per donar cabuda a 140 nous habitatges unifamiliars. Segons van reconèixer ahir l’alcalde, Xavier Casoliva, i l’edil d’Urbanisme, Àngel Masanès, hi ha un centenar de persones que treballen a Guissona però que viuen fora o en pisos de lloguer i volen tenir un habitatge propi i que troben dificultats per fer-ho, tant per l’escassetat de sòl disponible com per l’elevat preu dels lloguers a la localitat, que tenen una mitjana superior als 400 euros.
El primer edil va assenyalar que es portarà a terme la urbanització de la zona paral·lela a l’antiga carretera de Cervera que pot donar cabuda a 140 cases adossades, si bé el 30% del sòl es pot destinar a blocs de pisos.
La zona està situada al lloc on la Fundació CAG projecta construir la seua segona residència geriàtrica. Segons Casoliva, una oferta de sòl més gran pot reduir el preu final dels habitatges.
En un altre ordre de coses, el consistori projecta també actuar a la zona industrial i de serveis, en concret al carrer Sió, situat al costat del parc de bombers, amb l’objectiu de descongestionar el col·lapse circulatori de l’avinguda Verge del Claustre. El nou vial connecta de forma directa amb el complex alimentari de la Closa, cosa que evitaria el pas del transport de vehicles pesants per l’avinguda.
D’altra banda, com a conseqüència del creixement de la població, a l’avinguda Verge del Claustre comparteixen espai la indústria i els habitatges, una circumstància que ja provoca una circulació caòtica. L’alcalde va explicar que totes dos actuacions suposaran una activació important del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovat el 2014, ja que es tracta de les primeres actuacions que es porten a terme.
Prohibit fixar cartells electorals a la via públicaL’ajuntament ha donat llum verda a la prohibició de fixar cartells electorals en tot el municipi a excepció dels plafons a doble cara, una desena, que es col·loquen a les places a cada campanya. Els edils coincideixen que ha influït en la decisió el cansament pel volum de campanyes dels últims dos anys, el fet que suposa un cost econòmic innecessari i el deteriorament que causen del mobiliari urbà.
