Vilanova de Bellpuig rebateja un carrer que el franquisme va dedicar a un dirigent carlí

L’ajuntament de Vilanova de Bellpuig ha donat llum verda al canvi de nom del carrer Sangenís Bertran pel de carrer Mestre Rivera a petició del gairebé centenar de veïns que viuen en aquesta via que han mostrat el seu rebuig de mantenir-lo al nomenclàtor de la localitat. Casimiro Sangenís Bertran (1895-1936) va ser un destacat dirigent del carlisme de Lleida. Va ser vicesecretari de la Cámara Agrícola de Lérida i diputat provincial durant la dictadura de Primo de Rivera. En les eleccions generals del 1933, va tornar a ser elegit diputat per la Unió de Dretes en representació de la Comunión Tradicionalista. Va ser executat l’agost del 1936, després de ser condemnat per un tribunal popular.

El seu fill, Juan Casimiro Sangenís Corriá, va ser el penúltim alcalde franquista de la capital de Ponent entre el 1967 i el 1974 i president de la Diputació entre el 1974 i el 1979. Precisament, mantenir el nom d’aquest últim als carrers de Lleida també ha donat lloc a una llarga polèmica a la Paeria (vegeu el desglossament).

La demora s’ha degut a les traves administratives que comporta canviar el nom del carrer

Segons l’alcalde de Vilanova de Bellpuig, Joan Trull, el nom del carrer Sangenís Bertran “es va imposar durant el franquisme a recomanació del Règim. Hi ha hagut diversos intents per retirar-lo, però volíem fer-ho amb el consens de tots els veïns”, va indicar. Finalment, es va abordar un procés participatiu perquè els residents elegissin entre dos opcions: carrer Vilaclosa, que era el nom que tenia el carrer abans de ser reanomenat en honor d’aquest polític de dretes, o Mestre Rivera, que va ser el mestre de l’escola local durant molts anys, molt estimat pels habitants i vinculat a la població, ja que la seua família encara viu a la casa pairal. Finalment, el carrer portarà el nom d’aquest professor.

Trull va indicar que la demora en el canvi de nom també s’ha degut a les traves que suposa. Ara, la resolució està en exposició pública perquè puguin presentar-s’hi al·legacions. En cas que no se’n rebin, l’aprovació serà definitiva i es notificarà a tots els organismes públics i empreses que prestin serveis públics, a la delegació provincial de l’Institut Nacional d’Estadística, a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, a l’Institut Nacional de la Seguretat Social i a totes les companyies que puguin veure’s afectades per aquest canvi de nom, a més de les entitats i associacions veïnals que puguin veure-s’hi implicades.

Pare d’un alcalde franquista qüestionat a Lleida ciutat El nom Sangenís és, juntament amb d’altres com Besa, Fenech, Recasens, Areny, Montaña i Nadal Gaya, qüestionat per ERC i la Crida a la Paeria i ha donat lloc a una llarga polèmica per la seua supressió al nomenclàtor dels carrers de Lleida ciutat. En aquest cas es tracta d’un fill de Sangenís Bertran, Juan Casimiro Sangenís Corriá, alcalde de Lleida i president de la Diputació, el que està qüestionat, encara que el seu pare també té un carrer a la ciutat. En aquest sentit, el gener passat es va aprovar una moció per revisar els noms dels carrers de la ciutat i eliminar qualsevol vestigi franquista. No obstant, deixava en mans d’una comissió d’experts decidir l’abast i els criteris d’aquesta revisió. ERC i la Crida exigeixen explícitament canviar aquests vuit noms per la seua vinculació amb la dictadura. Tanmateix, aquesta comissió “no es va mullar” en aquest assumpte i el va deixar de nou en mans de la Paeria.