Aran desisteix d'alliberar linxs per l'oposició de ramaders que temien atacs a ramats

El Conselh Generau ha desistit d’alliberar aquesta tardor quatre exemplars de linx boreal a Aran, després de constatar que no hi havia acord per fer-ho amb part dels ramaders de la vall. L’administració aranesa ho ha comunicat ja al ministeri d’Agricultura, responsable d’aquest assaig pioner que tenia com a finalitat controlar la proliferació de guineus i d’altres petits depredadors. La decisió arriba després de mesos de reunions amb alcaldes i col·lectius de ramaders i caçadors per exposar el projecte i buscar consens al territori.

La proposta del ministeri va ser ben acollida al Conselh Generau, que va considerar que aquest depredador podia contribuir a reequilibrar l’ecosistema de la Val. El projecte preveia compensacions en cas d’atacs a bestiar, una comissió de control amb la participació de ramaders i els animals havien de portar localitzadors GPS per retirar-los si ocasionaven danys. Tanmateix, va despertar l’oposició d’organitzacions agràries com Unió de Pagesos (UP) i de part dels ramaders aranesos, en especial del sector oví, que consideraven que els seus ramats eren els més exposats a predacions. “El projecte tenia un plantejament seriós i rigorós”, va afirmar el síndic d’Aran, Carlos Barrera, que va indicar que la renúncia es va decidir “en vista del fet que no hi havia consens”. “El fet que la Generalitat no hagi resolt en vint anys la convivència amb l’ós penalitza altres iniciatives”, va valorar Barrera, que va descartar que el ministeri prossegueixi endavant amb aquesta iniciativa sense comptar amb la participació del territori. Els preparatius per alliberar els linxs van coincidir amb la polèmica que va despertar l’estiu passat la reintroducció per part de la Generalitat d’un nou ós, Goiat, a Alt Àneu. Un animal que, mesos després, està al Pirineu francès.

Enmig de la polèmica pels danys que ocasiona la fauna salvatge a la ramaderia extensiva i a l’agricultura, la proposta per alliberar linxs boreals es va identificar sovint com un intent de reintroduir aquesta espècie a Aran de forma permanent. Tanmateix, no hi havia possibilitat que els quatre exemplars que preveien deixar anar aquesta tardor, un mascle esterilitzat i tres femelles, poguessin reproduir-se.

Es tractava d’un assaig de dos anys de durada per verificar si aquests animals podien completar la cadena tròfica, reduir la població de petits depredadors i coexistir amb l’activitat ramadera de la Val d’Aran.

Les queixes per óssos i voltors van llastar la iniciativa

El projecte del ministeri d’Agricultura per alliberar linxs boreals a Aran va coincidir amb el programa Piroslife de la Generalitat, un projecte finançat per la Unió Europea (UE) que plantejava l’alliberament d’un ós mascle, Goiat, per rellevar l’ancià Pyros i aportar varietat genètica a la població de plantígrads del Pirineu central. L’alliberament d’aquest nou ós a Alt Àneu l’estiu passat va despertar l’oposició d’agrupacions de ramaders del Pirineu i d’organitzacions agràries com UP i Asaja, que van denunciar també que la Generalitat no reconeixia ni indemnitzava predacions de bandades de voltors a bestiar viu.