SEGRE

MOBILITAT SEGURETAT VIÀRIA

Veuen ‘descoordinació’ de Catalunya i Aragó davant d’accidents a l’N-230

La víctima d’un sinistre lleu a Areny va esperar 45 minuts a ser atesa || Crítiques d’UA i de la Ribagorça, mentre que totes dos administracions les rebutgen

Manifestació diumenge per exigir seguretat a l’N-240.

Manifestació diumenge per exigir seguretat a l’N-240.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La seguretat del trànsit de l’N-230 al Pirineu va tornar a ser ahir objecte de crítiques. Les va revifar un accident al municipi oscenc d’Areny dimecres passat, un sinistre de caràcter lleu però que va sembrar dubtes sobre la coordinació entre les autoritats de Catalunya i Aragó en una carretera que transcorre entre les dos comunitats. Una dona, l’única víctima, va esperar uns 45 minuts abans de rebre auxili.

La Guàrdia Civil va rebre avís a les 14.35 h d’un vehicle bolcat després de sortir de la via a Areny. Televisió de Catalunya va recollir testimonis del sinistre que apuntaven a una espera de més de mitja hora abans que hi arribés la policia i l’ambulància. L’informe policial cita només “danys materials” i no esmenta cap víctima, si bé els serveis d’emergències aragonesos van enviar una ambulància i van traslladar l’accidentada a Barbastre. No va necessitar ser hospitalitzada. D’altra banda, a Catalunya, el SEM va rebre avís del sinistre a les 15.06 h, per part d’un familiar de la víctima que no era al lloc dels fets. Una ambulància del servei d’urgències català va anar a Areny, encara que, quan hi va arribar, la dona ja havia estat traslladada.

Una ambulància d’Aragó va traslladar l’accidentada a Barbastre i després en va arribar una altra de Catalunya

El secretari general d’Unitat d’Aran (UA) i impulsor de la plataforma per reclamar seguretat a l’N-230, Francès Boya, va exigir “coordinació” entre Catalunya i Aragó. Per la seua part, el vicepresident de la comarca de la Ribagorça, Marcel Iglesias, va corroborar que “es donen casos de falta de coordinació”, com ara retards a l’atendre accidentats que atribueix al fet que no sempre és l’ambulància més propera la que acudeix al lloc del sinistre. “No passa sovint, però cal polir el sistema”, va dir, i va avançar que ho plantejaran a l’Executiu aragonès.

Les administracions implicades, per la seua part, van rebutjar qualsevol descoordinació. Algunes fonts van apuntar que la informació que van rebre apuntava a un sinistre lleu en el qual no hi havia vides que corressin perill.

L’Ateneu Popular Garriguenc i el seu homòleg a la Conca de Barberà, Conca 22, van reiterar ahir l’aposta pel rescat del peatge de l’AP-2 com a solució a la sinistralitat a l’N-240 i van explicar que, l’1 de gener del 2017, costaria 71 milions compensar Abertis (la concessió finalitza el 2021), segons dades d’un estudi que van elaborar el 2012. Tots dos col·lectius reclamen bonificacions del peatge a camions d’almenys el 75% i acabar les rotondes de Juneda, mentre que l’associació ecologista Ipcena es va posicionar també a favor d’alliberar el peatge, al considerar que l’autopista “ja està en servei i no afecta ambientalment”.

Aquestes entitats es van afegir així a la tesi d’Esquerra, per a qui la prioritat a l’N-240 ha de ser l’accés gratuït a l’autopista. Una postura que, en el cas de l’alcalde de Torregrossa, Josep Maria Puig, admet matisos: és partidari d’alliberar el peatge com a solució ràpida, sense descartar obres a l’N-240 en el futur. ERC es va desmarcar diumenge, en la manifestació per l’última víctima mortal d’accident a l’N-240, de la postura de representants i electes del PDECat, que aposten en primera instància per duplicar l’N-240 entre Lleida i les Borges Blanques, entre altres mesures. El conseller Josep Rull va reiterar aquesta defensa dimarts. D’altra banda, Josep Ibarz (PDECat), alcalde d’Almacelles (també a l’N-240) i diputat provincial de Serveis Tècnics, va assegurar que tant la duplicació com el rescat del peatge s’estan treballant i en cinc anys poden ser una realitat. Va avançar que el túnel del coll de Lilla estarà acabat segons els plans de Foment per al 2019. Les obres començaran aquest any.

tracking