El boom de l’ametller es dispara en el reg a costa de fruiters arrancats o que s’empelten

El boom dels ametllers a les comarques del pla de Lleida es concentra a les zones de regadiu, on han arribat a duplicar i fins i tot triplicar la seua superfície en cinc anys mentre decauen a les àrees de secà. Així es desprèn de les xifres del departament d’Agricultura entre el 2010 i el 2015, mentre que agricultors i vivers apunten que aquesta tendència s’ha accentuat al llarg d’aquest any. Aquest cultiu guanya terreny tant a noves plantacions com a costa d’altres arbres fruiters, arrancats per substituir-los o bé, en el cas de desenes d’hectàrees de presseguers joves, talats per mantenir les arrels i empeltar ametllers a la base del tronc.

Aquest és el cas de mig centenar d’hectàrees al municipi de Soses, el propietari del qual, Carles Montull, ha empeltat ametllers en els troncs de presseguers. Aquest agricultor del Segrià va explicar que, al constatar que el preu dels préssecs havia quedat per sota de les expectatives, va optar per tallar els arbres i fer-ne empelts. “D’aquesta manera es guanya un any de producció respecte a arrancar els arbres d’arrel i plantar de nou des de zero.” Tant ell com altres agricultors van indicar que aquesta operació, que s’ha dut a terme en altres explotacions de presseguers de les comarques del pla, no és possible amb altres arbres fruiters, les característiques dels quals difereixen massa dels ametllers. La major part de la nova superfície d’ametllers correspon a noves plantacions, sovint en zones de recent implantació del regadiu. Aquestes iniciatives persegueixen la rendibilitat més gran de l’ametller i fugen dels baixos preus del fruiter en els últims anys. L’ametlla ha passat de vendre’s a 3 euros el quilo a 8 i 9 euros el quilo en els últims 3 anys, segons fonts del sector.

Agricultors i vivers van indicar que aquesta tendència s’ha accentuat al llarg d’aquest any

Les comarques del pla de Lleida han guanyat gairebé 1.200 hectàrees d’ametllers en zones de regadiu, al passar de 1.414 el 2010 a 2.163 l’any passat. A aquesta superfície s’hauran de sumar noves plantacions al llarg d’aquest any.

En canvi, la superfície d’aquest cultiu en secans ha experimentat un descens en aquest mateix període de 1.916 hectàrees, al passar en aquest de 14.825 a 12.909. Els ametllers guanyen terreny en zones de regadiu i disminueixen en els secans de la gran majoria de les comarques del pla. La superfície més gran correspon al Segrià, amb almenys 918 hectàrees en zones de reg, a prop del triple que les 345 que hi havia l’any 2010.

El segueixen les Garrigues, amb 735 hectàrees, si bé en aquesta comarca l’augment ha sigut de poc més d’un centenar d’hectàrees a l’inici d’aquesta dècada. La Noguera, per la seua part, ha passat de 153 hectàrees d’ametllers de regadiu a 243. Els increments són molt menors a l’Urgell i el Pla.