Una desena de pobles de la Franja declaren que usen el català de forma “predominant”

Almenys una desena d’ajuntaments de la Franja han declarat el català com la llengua “predominant” als seus respectius municipis. Els consistoris prenen així la iniciativa per impulsar el desplegament de la llei de llengües aragonesa, que des del 2013 obliga el Govern d’Aragó a elaborar un mapa lingüístic. És un pas necessari per establir polítiques lingüístiques i fer efectius els drets que la normativa reconeix als territoris de parla catalana (vegeu les claus).

Els ajuntaments de Mequinensa, Tamarit de Llitera, Bonansa, el Pont de Montanyana, Alcampell, Albelda i Vensilló van corroborar ahir que han aprovat mocions en què es declaren “zona d’utilització històrica predominant de la llengua catalana”.

La moció de Mequinensa es va aprovar per unanimitat del PSOE, al govern, i també els edils del PAR

S’hi sumarien Tolva, Areny i Sopeira, segons va publicar Heraldo de Aragón, que cita fonts de la conselleria d’Educació i Cultura aragonesa. D’altra banda, la comarca de Sobrarbe i municipis veïns haurien acordat mesos enrere resolucions en les quals declaren “predominant” l’ús de l’aragonès.

La polèmica llei de llengües que PP i PAR van aprovar el 2013 preveu que els ajuntaments es pronunciïn sobre quina llengua fan servir per delimitar les zones d’ús de cada una. Aquesta normativa continua vigent, encara que l’actual Executiu autonòmic del PSOE l’ha modificat per reconèixer l’ús del català a Aragó. El text original no esmentava aquesta llengua i s’hi referia com a lapao i lapapip (vegeu el desglossament).

Mequinensa ha sigut l’últim consistori a aprovar una moció d’aquest tipus. Ho va fer dijous passat, per unanimitat dels edils del PSOE i, curiosament, del PAR.

L’alcaldessa, la socialista Magda Gòdia, va explicar que el municipi ja va aprovar una moció similar fa més de dos anys. “Llavors la llei no reconeixia el català, així que era una manera de reivindicar-ho”, va apuntar. “Ara que sí que el recull, vam creure que ens havíem de ratificar per contribuir a desenvolupar la norma.” Tant Gòdia com l’alcalde de Tamarit, Francisco Mateo, van assenyalar que la iniciativa va sorgir dels municipis de parla catalana. Per la seua part, el primer edil d’Alcampell, Josep Anton Chauvell, va destacar la necessitat que Aragó apliqui polítiques a favor del català.

Altres municipis podrien sumar-se en els propers mesos a aquesta iniciativa. Fraga no s’ho ha plantejat, mentre que Montanui no ho ha sotmès per ara a l’aprovació del ple.

Quan el PSOE va recuperar el Govern aragonès, va tornar a reconèixer el català com una de les llengües pròpies d’Aragó. Ho va fer mitjançant una disposició en la llei d’acompanyament als pressupostos del 2016 mitjançant la qual la llei de Patrimoni Cultural va declarar que “l’aragonès i el català d’Aragó són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies a què es refereixen l’Estatut aragonès i la llei de llengües del 2013”.

Del ‘lapao’ i el ‘lapapip’ a tornar a reconèixer la llengua catalanaLa llei de llengües que PP i PAR van aprovar el 2013 va eliminar tota al·lusió a la llengua catalana de l’anterior normativa del 2009. S’hi referia com a “llengua aragonesa pròpia d’Aragó oriental” (més coneguda com a lapao) i “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca” (lapapip). Aquestes denominacions van ser objecte de nombroses crítiques i burles, tant a Catalunya com entre els municipis de parla catalana i els partits a l’oposició a Aragó.