Refloten plans per a més de 400 cases a l’entorn de Baqueira a Alt Àneu

Projectes per a més de 400 habitatges destinats a segones residències a l’entorn de Baqueira als pobles de Sorpe i Isil (Alt Àneu), paralitzats per la crisi a finals de la dècada passada, han rebut pròrrogues fins al 2019 i els promotors avancen en els tràmits per evitar que decaiguin, mentre que l’estació rellança la seua expansió al Sobirà.

Grans projectes per construir més de 400 habitatges destinats a segones residències a l’entorn de Baqueira Beret a Alt Àneu s’han reactivat després de quedar paralitzats per la crisi a finals de la dècada passada. Promoguts el 2006 per la mateixa estació d’esquí, el sòl està actualment en mans d’aquesta empresa i també d’altres societats i particulars, que han prorrogat almenys fins al 2019 els terminis d’execució de les obres a Urbanisme i han avançat en tràmits com la reparcel·lació dels terrenys per evitar que els plans urbanístics caduquin i decaiguin. El reflotament d’aquestes urbanitzacions, ara per ara només sobre el paper, coincideix amb els plans de l’estació d’esquí per rellançar l’expansió de les pistes al Pallars Sobirà.

Es tracta de la gran urbanització projectada fa una dècada al poble de Sorpe, amb 379 habitatges; i la d’Isil, amb 66. En total, 445 noves cases al municipi d’Alt Àneu, que té una població censada de 407 habitants. L’ajuntament va fer pública ahir l’aprovació definitiva de la reparcel·lació del sector de Sorpe. L’alcaldessa, Laura Arraut, va explicar que no està previst que cap d’aquests plans urbanístics es tradueixin en obres en un futur immediat, però va apuntar que els tràmits “mantenen vius” aquests projectes més enllà de la seua data de caducitat.

Els plans aprovats el 2006 establien que les obres haurien d’haver acabat el 2015. Al cap d’un any ni tan sols han començat. D’altra banda, el pla urbanístic de Baqueira per remodelar el sector de pistes de la Peülla, a Alt Àneu, està en període d’informació pública i a l’espera de rebre informes de les diferents administracions, des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) fins a la direcció general de Carreteres de la Generalitat. La previsió és que se sotmeti al vistiplau de la comissió d’Urbanisme de l’Alt Pirineu abans de finals d’any.

Aquest projecte aixeca expectació al Pallars Sobirà, però ha xocat amb l’oposició d’Ipcena i altres entitats ecologistes ja que inclouen terrenys de la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes (vegeu el desglossament)

Lleida

El pla d’expansió de Baqueira des d’Aran al Pallars Sobirà a Alt Àneu es va establir l’any 2002. El primer remuntador va començar a funcionar l’hivern 2003-2004 i, des d’aleshores, n’ha posat en marxa una desena. Tanmateix, el balanç no és satisfactori per a l’estació, que al llarg de més d’una dècada ha constatat que el traçat tant de telecadires ja construïts com altres d’autoritzats està massa exposat a vents que n’impedeixen el funcionament en dies de fortes ratxes. Així consta al nou projecte que tramita davant d’Urbanisme, i que pretén remodelar el sector de la Peülla.

En aquesta zona, proposa renunciar a alguns dels remuntadors previstos al pla del 2002, al considerar-los ara tècnicament inviables, i modificar-ne d’altres per situar-los a resguard del vent i assegurar-se així el màxim de dies d’obertura a l’hivern.

El projecte, que no preveu augmentar l’edificabilitat ja autoritzada, planteja noves pistes de debutants i una millor interconnexió amb la resta del domini esquiable.

Tanmateix, l’aprovació d’aquest projecte va més enllà de qüestions tècniques en matèria d’Urbanisme i entra de ple en el terreny de les decisions polítiques. Això es deu al fet que el nou traçat del remuntador que ha de donar accés a aquest sector des del Pallars ocupa terrenys que actualment formen part de l’àrea perifèrica de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes.

El pla d’usos i gestió d’aquest espai protegit no permet la construcció de remuntadors. Les possibilitats que aquest projecte tiri endavant passen per alterar els límits del parc (l’ampliació del qual està pendent des de fa més de dotze anys) o bé modificar el pla d’usos i gestió, encara en aplicació anys després que el 2009 expirés el període de vigència.