Una sentència anul·la el pla urbanístic per al dipòsit de residus industrials de Seròs

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul el pla urbanístic que va autoritzar durant el 2013 el projecte del polèmic dipòsit de residus industrials de Seròs. La sentència considera que el projecte hauria d’haver inclòs un procés d’avaluació ambiental i un informe de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), dos tràmits que la Generalitat va considerar en el seu moment innecessaris. Així mateix, apunta que la ubicació triada per a aquesta instal·lació no va estar acompanyada d’un estudi d’alternatives adequat, tal com exigeix el pla territorial de Ponent.

La decisió estima un recurs de la comunitat de regants del Segrià Sud, contrària a aquest projecte per temor que ocasionés filtracions d’aigües residuals. Al costat d’aquest col·lectiu, també entitats ecologistes i ajuntaments i veïns del sud de la comarca es van oposar a aquesta instal·lació i van organitzar actes de protesta (vegeu el desglossament). La sentència, comunicada aquest mes a les parts en litigi, no és encara ferma i pot ser objecte de recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

El promotor estudia ara si el POUM de Seròs del 2015 empara la construcció del dipòsit de residus

Des de l’aprovació del pla especial urbanístic el març del 2013, el projecte ha passat de mans del promotor original, Dipòsits Controlats de Catalunya (DCC) al grup TMA, amb diferents instal·lacions de tractament de residus a Catalunya, el País Valencià i Castella-la Manxa. Així mateix, la comissió d’Urbanisme de Lleida va aprovar el 2015 el pla d’ordenació urbanística (POUM) de Seròs, que va recollir les disposicions del pla especial urbanístic del 2013.

L’actual promotor del projecte, TMA, avalua ja la sentència i el seu efecte sobre el projecte del dipòsit de residus de Seròs. El gerent de la firma, Andreu Sánchez, va explicar que estudien si presenten un recurs contra la decisió del TSJC, o bé si amb el nou POUM de Seròs n’hi ha prou per donar cobertura jurídica a la planta, concebuda per acollir residus industrials catalogats com no perillosos.

“Esperàvem la sentència i ara els nostres advocats l’estan estudiant”, va explicar Sánchez, que va indicar que la voluntat de l’empresa era iniciar les obres entre finals d’aquest mateix any i el primer trimestre del 2017 i es va mostrar convençut de poder dur a terme les obres a curt termini. L’ajuntament, per la seua part, va declinar pronunciar-se sobre aquesta decisió judicial i les seues conseqüències, al considerar que es tracta d’una iniciativa privada.

Oposició del sud del Segrià i d’ecologistesL’autorització del projecte va estar precedida de protestes d’ecologistes i d’ajuntaments i veïns del sud del Segrià. Especialment, a Maials i Almatret, ja que la planta quedava més a prop dels seus nuclis urbans que del de Seròs. També el consell s’hi va posicionar en contra. El dipòsit de Seròs es va convertir en el primer a obtenir l’autorització de la Generalitat després d’altres projectes fallits a Torres de Segre o Vinaixa.