TURISME
Més de quaranta càmpings de Lleida inicien la legalització tres anys després de la riuada
Urbanisme examinarà els vuit primers a l’Alt Urgell, els Pallars i la Ribagorça || Plans que afecten la majoria de les àrees d’acampada i determinaran si conserven terrenys i edificis i si es poden ampliar
Imatge d’arxiu d’un dels càmpings ja regularitzats.
La comissió d’Urbanisme del Pirineu sotmetrà aquesta setmana a aprovació els plans especials urbanístics per regularitzar vuit càmpings del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça. Formen part dels més de quaranta que hauran de passar per aquesta comissió, la de Lleida i la d’Aran al llarg dels propers mesos, en el marc d’un procés de legalització que culmina tres anys després de les riuades del 2013 i que afecta la majoria de les seixanta-una àrees d’acampada de les comarques lleidatanes. De tots, només dos ho han completat fins ara.
La major part d’aquests projectes es van presentar davant de la direcció general d’Urbanisme el mes de juliol passat, i la Generalitat s’ha donat, en principi, un termini d’un any per pronunciar-s’hi.
La Federació d’Hostaleria estima que amb prou feines mitja dotzena de càmpings estan exempts de fer-ho
De l’aprovació d’aquests plans urbanístics depèn que una bona part dels càmpings lleidatans pugui mantenir edificacions ja construïdes (com ara bungalous), continuar ocupant la seua superfície actual en terrenys a prop de rius i, fins i tot, les seues possibilitats de fer ampliacions en el futur. La Federació d’Hostaleria va puntualitzar que a penes mitja dotzena d’àrees d’acampada lleidatanes poden quedar exemptes d’aquest procés, pel fet de ser recents o no haver fet canvis en els últims anys.
La prevenció de risc en cas de riuades és un aspecte important d’aquests plans. Davant el criteri que, durant anys, ha impedit pràcticament qualsevol activitat en terreny considerat inundable, la nova normativa obre la porta a fixar els usos del sòl en funció del volum i la velocitat del cabal en cas d’avingudes. D’aquesta manera, es prohibeix pernoctar en zones de “flux preferent”, considerades les de més risc en cas d’inundacions.
Els regants del Segrià Sud, contra el Poum de Seròs
La comunitat de regants del Segrià Sud es planteja un nou recurs davant dels tribunals per bloquejar el projecte del dipòsit de residus industrials de Seròs, arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha declarat nul el pla especial urbanístic per a aquesta instal·lació (vegeu SEGRE d’ahir). El president de la comunitat, Joan Sabaté, va explicar que es plantegen recórrer també els articles del pla d’ordenació urbanística municipal (Poum) de Seròs que reserven sòl per al dipòsit de residus tan aviat com la sentència que ja han aconseguit sigui ferma. El Poum es va aprovar el 2015, dos anys després del pla especial urbanístic ara declarat nul. Els nous promotors d’aquest projecte, el grup TMA, estudien ara si poden dur a terme les obres a l’empara de la planificació general del municipi.
